FEB

El segon somni americà

Bàsquet. La pivot de Blanes (1,89 m, 1997) torna a l’Spar Girona després de quatre anys als EUA, marcats per un greu accident de cotxe la tardor del 2018, quan era jugadora del Seminoles

Iho López (1,89 m, 1997) serà una de les nove­tats de la pre­tem­po­rada de l’Spar Girona, tot i que el seu estat físic sigui una incògnita que només la pri­mera visita amb la met­gessa de l’equip, Sílvia Treviño, podrà començar a aïllar.

La pivot de Bla­nes no juga des de l’octu­bre del 2018, fa gai­rebé dos anys, després que un greu acci­dent de trànsit tallés la pro­gressió d’una de les més fer­mes pro­me­ses del bàsquet con­ti­nen­tal. Havia debu­tat en el pri­mer equip de l’Uni el curs 2013/14, amb Anna Caula –19 par­tits amb 8 minuts de mit­jana–. En el club des que era cadet de pri­mer any, va mar­xar en el segon any de júnior i havent for­mat part de la plan­ti­lla que alçava el títol de lliga amb Roberto Íñiguez.

El mètode i la FEB

Iho López no va jugar en l’NCAA el pri­mer curs degut a la tran­sició acadèmica –no tenia els estu­dis en ordre–. Una etapa que con­trasta amb la que va viure amb les selec­ci­ons FEB: tres estius seguits gua­nyant una meda­lla d’or. Des de la seva pri­mera con­vo­catòria (2013), en edat cadet, no va fal­tar en cap cam­pi­o­nat i en va dis­pu­tar set en qua­tre anys. Només va que­dar fora del podi en el mun­dial sub-19 del 2015, quan va per­dre el bronze con­tra Rússia. De les sis meda­lles, qua­tre són d’or –euro­peus sub-16 (2013), sub-18 (2015) i sub-20 (2016 i 2017)–; una de plata –mun­dial sub-17 (2014)– i una altra de bronze, en l’euro­peu sub-18 del 2014. En el dar­rer cam­pi­o­nat d’Europa (2017) va fer 11,7 de valo­ració de mit­jana i només va ser superada en l’equip esta­tal per l’MVP del tor­neig i actu­al­ment juga­dora de l’Spar Araujo (19,1) i la que seria alera de l’Uni la tem­po­rada poste­rior, Conde (16,4).

Prudència

El GEiEG Uni ha fet ofi­cial que Iho López tindrà fitxa amb l’equip de la Lliga Feme­nina 2 vin­cu­lat a l’Uni. S’entre­narà amb l’Spar Girona a les ordres d’Èric Surís. Els res­pon­sa­bles de l’enti­tat volen veure qui­nes pres­ta­ci­ons pot ofe­rir la bla­nenca i, si convé, que torni a aga­far el ritme de com­pe­tició en el con­junt gru­pista abans d’incloure-la al pri­mer equip, on podria apor­tar sobre­tot físic i rebot a un joc inte­rior amb la txeca Julia Rei­sin­ge­rova (1,94 m, 1998) i la litu­ana Gie­dre Labucki­ene (1,92 m, 1990) en la posició de cinc.

LA GRAN INCÒGNITA

Tindrà fitxa amb el GEiEG Uni de la Lliga Femenina 2, el vinculat, per agafar ritme
Patrocini

Una altra aposta marca de la casa

Iho López no és, ni de bon tros, la primera jugadora que torna a l’Uni, que s’ha caracteritzat pel seu estil de gestió esportiva. El més recent –i sonat– retorn era el de l’hivern passat: Marta Xargay havia marxat just assolit l’ascens a la Lliga Femenina el 2009, en una plantilla en què també hi havia Astou Traoré (MVP a la fase). La senegalesa també va jugar l’any del debut a la màxima categoria i, el 2017/18, tornava per omplir el buit de Keisha Hampton, lesionada i que arribaria un any més tard per alçar la segona lliga. La MVP d’aquella final, Julia Reisingerova, torna després d’un curs a València. Com Chelsea Gray, referent a la WNBA (Sparks) i que el novembre del 2015 va deixar l’Uni al cap d’unes setmanes amb l’AGÜ Sport pagant la clàusula. Ify Ibekwe (2014/15 i 2016 i 16/17 ), Cierra Bravard (2012/13 i 2014), Magaly Mendy hi han estat en dues etapes (2017/18 i 19/20) . Mima Coulibaly té el rècord: 2015/16, la segona part de la 16/17 i aquesta última 19/20 per rellevar Colhado.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)