JOSEP MONRÀS
NÚMERO 2 DE LA CANDIDATURA A PEU DE PISTA
“Ara cal sumar esforços”
“A Peu de Pista significava això: escoltar i reforçar els clubs”, diu el que era candidat a la vicepresidència de la federació, abans que Joan Carles Mitjana anunciés que renunciava a presentar-se a les eleccions
“El bàsquet català ha de fer un pas endavant”
Home d’esport
“ Em crec fermament l’esport com un vincle important. En el creixement personal, la inculcació de valors, la relació amb els hàbits saludables, la creació d’activitat econòmica, d’ocupació. I des de l’any 1991 soc responsable d’Esports del meu municipi, i, tot i encapçalar l’alcaldia, continuo portant Esports. Perquè m’ho crec.”
Aquesta candidatura no era en contra de ningú: plantejava un projecte per a la federació catalana del segle XXI
Josep Monràs (Mollet del Vallès, 1960) és un històric del bàsquet a la localitat de la qual és l’alcalde des del 2004 i anava de número dos en la candidatura A Peu de Pista, encapçalada per Joan Carles Mitjana. Hi anava, en passat, perquè l’exàrbitre ha renunciat, per motius personals, a presentar-se a les eleccions del 5 de setembre. Una decisió comunicada als clubs diumenge a la nit i feta pública ahir al matí.
Ho devien saber fa dies...
Sí, dimecres en Joan Carles ens va comunicar la decisió –que és personal i, per tant, la respectaré– que no podia encapçalar la candidatura. Per descomptat, va ser un sotrac, ja que havíem recollit un centenar d’avals i crèiem que teníem força suficient per obtenir uns resultats excel·lents. I ens posava en una situació complicada, perquè els avals, en cas que algun membre de la candidatura volgués encapçalar-la, haurien de dur el seu nom i no el de Joan Carles Mitjana. Teníem una setmana, amb la dificultat de l’època en què estem. Buscar els presidents que signessin i segellessin l’aval suposava una dificultat sobrevinguda molt important.
La decisió l’hem vista. Es plantegen presentar un altre candidat?
No ens presentem a la federació catalana. Continuarem fent feina en benefici del bàsquet català. Sí que es van debatre diverses possibilitats, però hi havia el condicionant dels avals. Si els mateixos haguessin servit, probablement la decisió hauria estat una altra.
I ara quina posició prenen?
Donar suport als projectes que hi pugui haver. Perquè hi ha dos factors prou importants: la Covid-19, que afectarà la primera línia de tota l’organització, i el centenari, que també està condicionat, però que implica unió, ajuda i suport. Cadascun de nosaltres hem d’ajudar en tot el que sigui possible.
On aniran a parar, ara, les propostes que havien estat preparant?
Aquesta candidatura no era en contra de ningú. Senzillament, plantejava un projecte per a la federació catalana del segle XXI, amb algunes propostes que implicaven reforçar valors. Amb la formació en línia, més encara en el context que tenim; amb el bàsquet femení, que ha anat creixent però volíem que acabés de donar un tomb; amb el centenari... I retornar, d’alguna manera, moltes de les organitzacions que fa un temps molts clubs no podien fer i que es van traslladar a la mateixa federació, així com reforçar l’organització d’esdeveniments propis, com campus i cursos. A Peu de Pista significava això: escoltar i reforçar els clubs.
Joan Carles Mitjana convida, en la seva renúncia, que la nova junta incorpori membres de la seva candidatura. Què li sembla?
Ara cal sumar esforços. L’única candidatura que queda serà, evidentment, la que entomi els nous reptes de la federació i ells han de valorar si aporta valor o no incorporar membres que no són en aquesta candidatura.
Com hi arriba, a la candidatura?
Joan Carles Mitjana em va venir a veure a Mollet, em va explicar el projecte i, més enllà que el meu perfil es pugui interpretar com a més institucional, o polític, jo sempre dic que vinc del món del bàsquet: m’ha ensenyat, m’ha educat, m’ha fet compartir relacions fantàstiques amb molta gent. Em va despertar el rau-rau de voler posar el meu gra de sorra en benefici del bàsquet català.
Haurien guanyat les eleccions? I que Ferran Aril sigui president de nou sense passar per les urnes?
Hi havia una candidatura molt potent i els avals en demostren la força. M’atreveixo a dir que era guanyadora. Sigui bo o dolent, les accions de Ferran Aril i la seva gent seran en benefici del bàsquet català. Cada persona o col·lectiu veu els temes de manera diferent i els afronta de manera diferent. Sí que entenc que el bàsquet català ha de fer un pas endavant, i no vol dir que s’hagin fet les coses malament. És imprescindible que creixi des dels mateixos clubs, se’ls ha de donar la força per continuar desenvolupant la funció social que tenen a cada poble, a cada ciutat. I reforçar l’àmbit formatiu, perquè et donarà més qualitat a la pràctica.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.