La Penya està imparable a Europa, on des de l’any que va guanyar la copa d’Europa (1994) no arrencava amb quatre triomfs. Però, més enllà dels resultats, que són els que manen, el que té molt mèrit és el bàsquet que està fent. Un treball d’equip en majúscules –sis jugadors amb més de 10 punts anotats– en què tothom sap el rol que té i tothom rema per l’equip. Inclòs l’MVP, Tomic, que trenca estadístiques però no jugant per ell, sinó per l’equip. La Penya està amb confiança i dissabte vol demostrar que també pot fer front a un gran ACB. El visita el Baskonia.

Ahir el Venècia de Raffaele –amb ulleres de sol perquè els focus li provoquen mal de cap– ja va situar des de la primera possessió una defensa en zona per intentar frenar Tomic. La Penya va marcar el ritme i la intensitat. Ribas i Bassas portaven el timó i López-Arostegui feia el seu millor partit, però un problema al marcador va aturar l’equip 20 minuts i la Penya es va refredar i va perdre les sensacions que estava tenint. Els italians van començar a jugar còmodes, anotant des de la llarga distància i generant problemes al Joventut enmig del desconcert verd-i-negre (28-36). Però l’entrada a pista de Ventura, Birgander i López-Arostegui va despertar la Penya de nou amb un 11-2 després d’un triple del de Getxo (39-38). La igualtat es va mantenir fins al descans (45-45).

En el segon temps, la Penya va imposar des del salt inicial el seu segell fent una circulació de pilota impressionant i desactivant al Venècia en atac, que es va limitar a accions individuals. Tot al contrari d’una Penya que amb un triple de Brodzansky (76-65) va trencar el matx, amb minuts repartits i fent vibrar els més de 1.200 espectadors que van assistir a l’Olímpic. El Joventut té en els quatre partits de l’Eurocopa una mitjana de 113.50 de valoració i de 23.25 assistències. A hores d’ara no hi ha un equip millor i amb la Virtus –gran favorit– el Trento i el Mònaco són els únics invictes després de quatre jornades.