No només això. Cada estiu, i aquest també ho he fet, m’entreno molt fort per millorar de cara a la temporada següent en tots els aspectes, i això suposo que es nota després a la pista. També és cert que les meves segones temporades en els equips sempre són millors que les primeres, ja sigui per la confiança que deies o perquè em sento més còmoda amb l’estil de joc. Tot s’ajunta, i això fa que pugui aportar més a l’equip i que, al final, els números personals millorin.

Vaig fer una temporada ascendent. Estava envoltada, com ara, de gent amb molta qualitat, i havia d’anar-me guanyant el meu petit racó i la confiança de l’entrenador i les companyes.

On més bé em sento és com a 4, perquè és on puc donar el millor de mi mateixa, jugant de cara i també oberta; si cal donar un cop de mà en el 5, doncs cap problema, però el meu estil de joc encaixa més en un altre rol.

Des de petita que ho faig. De fet, vaig començar jugant de base i és una part de mi que no l’he perdut mai. Ja al Ferrol em van donar molta llibertat per agafar el rebot i tirar cap endavant. És una cosa que m’agrada i que sempre he fet.

Cada entrenament és un petit repte i t’obliga a millorar. Sempre dic que t’has de posar en “mode esponja” per aprendre de totes elles, del joc i l’experiència.

Fàcil, segur que no ho serà. Donaré el màxim de mi mateixa, i si malauradament Marta Xargay al final és baixa, hi haurà un rol lliure en la posició de 3 i fins i tot de 4, i m’hi puc adaptar. És una bona oportunitat, però no soc l’única jugadora jove interior que truca a les portes de la selecció.

Va ser un curs d’aprenentatge. Era el primer cop que sortia de casa i anava a un altre país. Quan arribes de fora a un equip com aquell, sempre t’exigeixen més. Vaig créixer mentalment i les sensacions personals van ser positives.

Gaudia molt quan el veia ple per la connexió entre el públic i nosaltres. Fa molta pena veure les grades buides, i més sabent que és per una qüestió de salut. Els seguidors ens han ajudat a guanyar molts partits, sobretot en els finals ajustats.

La situació de la Covid-19 ha fet que moltes jugadores hagin volgut ser a prop de casa. Això fa que el nivell automàticament pugi i la competitivitat per guanyar tots els títols, també. Esperem que això serveixi també perquè la lliga tingui més repercussió.

Cada canvi d’entrenador és un món. No acabes de saber mai la circumstància per la qual un entrenador se’n va ni la raó per la qual n’arriba un de concret. Ara mateix hem d’estar molt unides com a equip, perquè, al final, qualsevol canvi, ja sigui d’entrenador o de jugadora, sempre s’acaba notant. Cal aprofitar les setmanes completes quan les tinguem, perquè aquestes últimes han estat boges, amb quatre partits pel mig, i es pot dir que encara no hem començat a entrenar-nos amb l’Alfred. Quan tornem, ens tocarà posar-nos-hi, i com a professionals intentarem que el canvi sigui a millor. L’objectiu com a col·lectiu sempre és créixer i guanyar tots els partits, amb l’Èric i ara amb l’Alfred.

Ara mateix penso només en el dia a dia i, sobretot, que no passi com la temporada passada, que aquest cop puguem acabar la lliga.

Quan em comparen amb ella, és un compliment, perquè va guanyar un munt de títols. Ara, és clar, veu els meus encerts i els meus errors i me’ls comenta, però sobretot m’anima.