Sarunas Jasikevicius va néixer a Kaunas, una de les grans ciutats del bàsquet europeu. Amb 23 anys va veure com Stombergas i companyia, en el Zalgiris dels seus somnis, aixecava l’Eurolliga contra la poderosa Virtus de Messina en el dia més important de la història de Lituània després de la seva independència. Saras, que llavors jugava en el Lietuvos Rytas de Vílnius, també ho acabaria fent quatre vegades, per primer cop el 2003 però a milers i milers de quilòmetres de la seva estimada Kaunas, Barcelona.

Aquesta tarda (19.00 h, DAZN) el lituà tornarà a Kaunas vestit per primer cop com a entrenador de la seva terra d’acollida, Barcelona, on ha estat rebut aquest estiu com un vertader fill pròdig després de moltes temporades de disgustos al Palau. Amb ell ha vingut dos dels herois del Zalgiris del 1989, els assistents Darius Maskoliunasi Tomas Masiulis.

L’entrenador, amb tot, no està per gaires festes, ja que es troba enmig de la seva primera minicrisi a Barcelona, amb dues derrotes seguides (Asvel i València) que l’han fet esclatar i demanar als seus jugadors un canvi d’actitud urgent per afrontar els pròxims compromisos.

El Barça és el líder en l’Eurolliga (8-2), però Saras es guia més per les sensacions, i ara no són bones. A Kaunas, on no va poder jugar com a professional fins al 2013, serà rebut com un heroi, però l’equip local també té problemes. Va començar embalat gràcies també al factor públic, però es troba amb balanç negatiu (5-6) i fora de la zona de play-off- També és cert que, econòmicament, el Zalgiris no pot competir amb els grans d’Europa i cada curs ha de començar la seva pròpia reconstrucció, i encara més aquesta vegada, sense el seu estimat Jasikevicius, que consideren que va fer un autèntic miracle quan va portar l’equip a la final a quatre del 2018, curs en què va ser nomenat millor entrenador d’Europa.