“Faig les hores extres que puc”

Sí. He pogut fer tot el recor­re­gut sen­cer. Aquest és el meu setè any. Vaig començar amb cinc anys al CEB Girona al pavelló Ramon Sitjà, però amb 13 vaig entrar al CEB Marc Gasol i fins ara.

Com a base m’agrada molt diri­gir l’equip, moure la pilota i assis­tir els meus com­panys perquè ano­tin. També m’agrada aga­far la res­pon­sa­bi­li­tat en els moments més com­pli­cats.

Era un sobre­nom que li van posar al meu pare [Jordi] quan jugava a l’Ade­paf i ara tot­hom em coneix així.

Sí. És on tinc l’opor­tu­ni­tat de demos­trar el meu joc. El meu rol ja sé quin és, aju­dar i donar des­cans als com­panys si cal. Haig d’apro­fi­tar els entre­na­ments al màxim, i no només això. Faig les hores extres que puc, abans i després de començar l’entre­na­ment i altres esto­nes que trobo.

Una de les meves man­can­ces és el tir exte­rior. Hi tinc poca con­fiança i en els entre­na­ments Car­les Marco insis­teix que no em talli. Com que ell també jugava de base, també em demana que mani en cada jugada.

Sí. Havia de jugar en el vin­cu­lat, el Sant Narcís, i entre­nar-me amb el Girona, però totes les cate­go­ries a Cata­lu­nya estan atu­ra­des i he tin­gut la sort d’inte­grar-me en la dinàmica del pri­mer equip, on m’han accep­tat molt bé.

Desa­ni­mats i frus­trats perquè no poden fer la cosa que els agrada. Estan con­tents per mi, però és una llàstima tot el que està pas­sant perquè ells el que volen és com­pe­tir.

A Cas­telló vam tenir una sen­sació estra­nya perquè hi havia 150 afi­ci­o­nats i nosal­tres no en podem tenir cap. Ens hi hem d’acos­tu­mar, però no és fàcil.

Ja de petit, quan em veia, venia a par­lar amb i em pre­gun­tava sem­pre com estava. Ara en el pri­mer equip, quan ha vin­gut a entre­nar amb nosal­tres, m’ha donat molts con­sells de coses que ha vis­cut a l’NBA, per exem­ple el rol que tenen els joves en els equips pro­fes­si­o­nals.

És cert que no vam començar del tot bé, però abans del par­tit con­tra el Múrcia ja vam enllaçar jor­na­des d’entre­na­ments mol­tes bones, amb més ritme, millors sen­sa­ci­ons i a més duresa. Vèiem que anàvem pel bon camí, però va arri­bar l’atu­rada pel con­fi­na­ment, la lesió de l’Àlex, la marxa de l’Aleix Font i l’arri­bada del Kári. Ha estat com començar de zero un altre cop, però estem tre­ba­llant bé, com es va veure en la victòria con­tra el Cas­telló, que és el líder.

Sí, és clar. Tenim tres par­tits ajor­nats i si els gua­nyem esta­rem pràcti­ca­ment en la cin­quena posició. Hau­rem de veure els resul­tats dels altres equips, però encara queda molta lliga. Però tenim clar que volem jugar en el grup de dalt.

Recordo que quan el meu pare era entre­na­dor al Sant Narcís a la copa Cata­lu­nya tenia 15 anys i anava a veure els par­tits. En el Sant Cugat hi jugava Cosi­alls i el canvi que ha fet en tres anys per adap­tar-se a la LEB Or és bru­tal. També m’agrada molt el caràcter d’en Dani Gar­cia. No el conei­xia i ara és una per­sona amb la qual tinc molta afi­ni­tat, també perquè és un estil de base que m’agrada molt i m’agra­da­ria seguir una tra­jectòria com la seva.