La Penya va pas­sar ahir de poder asso­lir el bit­llet per a quarts i fer un pas per aca­bar líder a per­dre el lide­ratge i a fer comp­tes per saber què fa falta per pas­sar d’eli­mi­natòria. Tot això, que no treu mèrit a la gran tem­po­rada que està fent a Europa la Penya, és per culpa del revés que va ser per­dre ahir a Mònaco de manera clara i amb la impotència de no poder tenir res­posta física al plan­te­ja­ment agres­siu i dur dels de Mitro­vic. Mal arbi­tratge a banda, que no és el cul­pa­ble de la der­rota, els de Duran hau­ran de fer números per ser a quarts en les dues últi­mes jor­na­des rebent a Uni­caja i anant a Nan­terre però té com­pli­cat aca­bar pri­mer, perquè el Mònaco hau­ria de per­dre con­tra el Nan­terre o a Màlaga, quan els mala­guenys pot­ser ja no s’hi juguen res.

Va ser una llàstima, perquè els verd-i-negres van sor­tir llançats amb un 0-10 amb Tomic domi­nant l’esce­nari. Però ràpida­ment va reac­ci­o­nar el Mònaco, amb un par­cial de 21-4 (21-14). El matx es va igua­lar de nou gràcies al par­tidàs de Joel Parra, el millor de la Penya, que va dei­xar tot el par­tit obert al des­cans (46-45) amb Gray com a bèstia negra (17 punts).

En el segon temps s’espe­rava més soli­desa defen­siva de la Penya, però l’equip, molt tocat, sense Ven­tura amb juga­dors física­ment no massa durs, no va poder fre­nar el poten­cial del Mònaco. A més, el perímetre dels de Mitro­vic, amb Bost (17 punts quan només havia fet dos punts a Bada­lona), Gray, O’Brian i Knight, va des­bor­dar cons­tant­ment. La impotència de la Penya era una evidència perquè era un voler i no poder. Al final també es va esca­par el basket-ave­rage.