Tot a una carta a Nanterre

Decepció majúscula però, per sort, encara queda una opor­tu­ni­tat dimarts vinent (20 h) a la pista del Nan­terre, on tots dos equips es juga­ran a una sola carta el bit­llet que queda per deci­dir per als quarts. Serà una final, perquè la plaça és per a un dels dos equips, amb cinc punts de basket-ave­rage de la Penya del par­tit d’anada (95-90). La decepció, però, va ser perquè ahir els de Car­les Duran ho tenien tot de cara per obte­nir la clas­si­fi­cació perquè juga­ven a casa con­tra un Uni­caja que no s’hi jugava lite­ral­ment res. Fins al punt que els mala­guenys van dei­xar a casa Bri­zu­ela, Car­los Suárez, Alberto Díaz i Herun –Mal­com Tho­mas, ins­crit més tard–. Però la Penya no va saber inter­pre­tar que els mala­guenys volien evi­tar un des­gast i en lloc d’aug­men­tar des del salt ini­cial la inten­si­tat de joc, l’agres­si­vi­tat i sobre­tot mar­car ter­ri­tori, la Penya va donar vida a un Uni­caja que va entrar de ple en el par­tit. I sense pressió els mala­guenys ho van apro­fi­tar. En el pri­mer temps només Bas­sas va estar a l’altura (19 punts), però ningú més es va afe­gir a la causa (41-40). Després del des­cans, el Joven­tut es va diluir al final del ter­cer quart (60-65), i dos tri­ples d’Abro­mai­tis van aca­bar d’enfon­sar una Penya tocada anímica­ment i amb males sen­sa­ci­ons que ja no va res­sor­gir davant la impotència gene­ral. No hi ha temps per a lamen­ta­ci­ons: cal aixe­car-se.