Què hauria passat amb el Palau ple?
Bàsquet. Eurocopa. La Penya fa una remuntada increïble de 23 punts (72-71), però no està encertada al final
Joventut 78 Virtus Bolonya 84
JOVENTUT:Bassas (26), Ribas (3), López-Arostegui (4), Brodziansky (3), Tomic (7) -cinc inicial-, Dimitrijevic (7), Dawson (5), Morgan (3), Ventura (4), Birgander (10) i Parra (6). 13/28 de 2. 12/28 triples (7 Bassas, 2 Parra, 1 Dawson, 1 Morgan i 1 Ventura). 16/21 lliures. 32 rebots (8 Tomic). 17 assistències (5 Bassas) i 76 de valoració (32 Bassas).VIRTUS BOLONYA:Markovic (3), Teodosic (17), Weems (18), Ricci (5), Tessitori (4) -cinc inicial-, Abass, Pajola (5), Alibegovic (2), Adams, Belinelli (3), Hunter (18) i Gamble (9). 19/38 de 2. 9/23 triples (4 Teodosic, 2 Weems, 1 Markovic, 1 Ricci i 1 Hunter). 19/25 lliures. 25 rebots (5 Hunter) 21 assistències (8 Markovic) i 86 de valoració (16 Hunter)..PARCIALS:14-19, 17-24 (31-43); 23-21 (54-64) i 24-20 (78-84).Què hauria passat si el Palau Olímpic hagués estat ple després de fer una remuntada per al record de 23 punts? Què hauria passat després del triple de Ventura a 3:46 del final que avançava una Penya que semblava morta (72-71)? Mai se sabrà. El que sí que tothom sabrà és que el Joventut va quedar eliminat amb el cap ben alt. Amb orgull. Amb amor propi, que és el mínim exigible a un equip que va topar amb el gran favorit en la lluita pel títol: la Virtus. Segurament els quarts es van perdre a Mònaco quan va cedir el basket average i la segona posició de la Penya va fer que es trobés massa aviat amb la Virtus. Perquè si hagués anat per l’altra part del quadre tot hauria estat diferent.
Falten actors principals
Capítol a part són les circumstàncies que ha hagut de trampejar la Penya, sense el base nord-americà Jackson i, ahir, amb les lesions determinants de López-Arostegui –al turmell, aproximadament un mes de baixa– i de Dimitrijevic –al genoll–, KO per demà contra el Betis. I que els dos puntals amb pes a l’equip, Tomic i Ribas, tot i intentar-ho, no han estat bé en l’eliminatòria. Com Brodziansky i Morgan, però ells amb menys experiència en partits com els d’ahir. Tot i així, un 10 per a una Penya que mai va llançar la tovallola.
El matx es va complicar ja en el primer quart, amb una Virtus dura al darrere i encertada en atac. La Penya estava negada en el triple (1/11) i només anotava Tomic (7 punts, els únics que va fer, en els quatre primers minuts). El desavantatge va créixer fins als 15 punts (28-43) i en el tercer quart semblava que la Virtus havia sentenciat un Joventut mort (32-55). Però va ressorgir a través d’un Bassas infal·lible (7/10 triples). La Penya hi va creure i, amb el base badaloní, juntament amb Ribas, Ventura i Dawon en rotació, Parra en el quatre i Birgander en el cinc, va aconseguir remuntar (72-71). En els últims tres minuts, però, el desgast, l’aparició de Teodosic i Hunter i sobretot un triple al límit de la possessió de Markovic, amb 72-73, van sentenciar un Joventut per sentir-se’n orgullós.
