Bany de realisme
Bàsquet. Pau Gasol ja sap com les gasten alguns dels pivots més físics a Europa després de les dues desfetes al Palau contra el Bayern i el Real Madrid
Dos partits i dues derrotes al Palau. Aquest és el balanç sense entrar en matisos de Pau Gasol en el seu retorn (20 anys després) al Barça. El seu últim partit el 2001 contra el Madrid va ser una exhibició monumental (22 punts, 10 rebots i 37 de valoració), però ha passat de ser dominant a ser dominat. Tampoc ha tingut al davant, s’ha de dir, pivots qualsevol. Jalen Reynols (26 punts, 13 de 17 tirs) va fer el partit de la seva vida amb el Bayern (72-82) i en el Madrid Tavares (inabastable els pocs minuts que va jugar) i la rauxa de Garuba i Tyus també van deixar en evidència el moment de forma de Gasol, encara lluny del que s’exigeix a Europa.
Ningú va preguntar diumenge a Saras sobre Pau després del partit, però el tècnic va insistir més d’una vegada a responsabilitzar tot l’equip no només de les darreres derrotes, sinó d’una certa desídia les últimes setmanes. De fet, es va autoinculpar per aquesta situació. “Potser els tècnics no estem fent bé la nostra feina a l’hora que els jugadors saltin cada partit a la pista a mort, com ho ha fet avui el Madrid i per això ha guanyat merescudament.” Més enllà de les paraules, en algun moment dures del tècnic respecte del moment pel qual passa l’equip, una anàlisi freda sobre l’aportació de Gasol contra els blancs (3 punts i 0 rebots) el deixa en mala posició, tot i que ha estat dos anys sense jugar.
El Madrid va sortir amb les idees clares i el 0-9 inicial, amb Gasol sense trobar el lloc, va marcar la dinàmica de tot el duel. És més, Jasikevicius finalment va comprendre que necessitaria Oriola, no només per joc, sinó per motivació, per mirar d’aixecar el partit. Tot i que el Barça no va recuperar la seva millor versió amb el capità o amb Davies, irregular, sí que va ser més recognoscible a l’equip que havia encadenat quatre victòries –inclosa la final de la copa– contra el Madrid, que es va presentar sense Deck, que fa cap ja a l’NBA. Tavares, amb problemes de faltes, només va jugar deu minuts.
Saras va centrar les seves crítiques més concretes en el rebot ofensiu dels blancs en el primer quart –just quan Gasol defensava el cèrcol–, la lluita per les pilotes dividides i les pèrdues finals (18). “Són incomptables possessions més a favor del rival i quan parlem de jugadors com els que té el Madrid ja sabem que no et perdonaran.”
No anem bé
“Fa un mes i mig que aviso que el nostre nivell ja no és el mateix que teníem abans de la copa. No hauríem de tenir problemes de motivació perquè no som un equip que precisament faci molts anys que guanya, encara estem en procés de construcció, potser haig de triar més bé les paraules amb tots ells”, va reflexionar el tècnic blaugrana, que probablement ha intentat, sense èxit, que el factor Gasol hagi estat una nova espurna per recuperar les sensacions que, segons ell, tenia l’equip fa algunes setmanes.
Arriba Poirer
Amb el factor pista a l’ACB pràcticament garantit el Madrid es reforça moralment però també a la pista amb l’arribada de l’internacional francès Vincent Poirier (2,13 m, 1993), que ha signat fins al 2024. Poirier no podrà jugar el play-off de l’Eurolliga perquè s’ha esgotat el termini per inscriure jugadors. El pivot deixa l’aventura de l’NBA i torna a l’ACB on va brillar quan jugava al Baskonia on va fer una mitjana de 12 punts i 8,2 rebots a l’Eurolliga abans de marxar als Celtics.