Mario Bruno Fernández (Barcelona, 1983) fa avui el primer desplaçament –els de Jasikevicius juguen a Andorra (12.30 h, Movistar) contra el MoraBanc– com a nou secretari tècnic del Barça. És la mà dreta de Juan Carlos Navarro, amb qui ha treballat els dos últims anys a la base en silenci i fidelitat a la Bomba. Ara es posen al capdavant amb Mario del Campo, assessor del mànager. Un trident amb futur que il·lusiona.

Mario Fernández va començar a fer els seus primers bots a l’històric SESE, d’on el Barça el va anar a fitxar quan era preinfantil. Tres anys més gran, hi havia un tal Navarro que destacava força. Mario va estar al planter fins a lliga EBA amb la generació de Jordi Grimau i Nacho Martín i tècnics com el malaurat Miguel López Abril, Manolo Flores, Agustí Cuesta i Dani Mañé. Nou anys de blaugrana en què va ser campió d’Espanya cadet.

En sortir del Barça va anar al Calp i després a l’Aracena, on va ser entrenat per Xavi Pascual i Iñigo Zorzano, ara entrenador del Zenit. Després va anar a Menorca, amb el qual va pujar a l’ACB, al Saragossa amb Julbe i al Gran Canària amb Salva Maldonado, moment en què va esdevenir internacional. El traspàs de Ricky de la Penya al Barça va portar Mario al Joventut. El seu últim any a l’ACB va ser a Granada, on se li va detectar una afectació vascular al genoll que el va obligar a deixar l’esport. Només tenia 27 anys i li va tocar viure una recuperació molt dura i acceptar una nova realitat. Havia de deixar de ser professional, el somni que tant li havia costat fer realitat.

Lluny d’enfonsar-se, va focalitzar el bàsquet des d’un altre vessant. Després de cursar dos anys d’arquitectura va fer administració i direcció d’empreses (ADE), i va crear un programari de gestió esportiva per a l’organització interna dels clubs amateurs. Va ser un èxit i això li va obrir la porta del Mollet primer com a director tècnic i després com a gerent. Hi va estar quatre anys. Ho va anar combinant com a analista en transmissions de bàsquet a Teledeporte, a Gol i a Ràdio Badalona. La seva bona feina li va fer rebre una oferta de la federació catalana, en què com a sotsdirector del comitè tècnic, fent equip amb Xavi Rodríguez, va gestionar les seleccions i el programa de detecció i perfeccionament arreu de Catalunya. Dos anys després va arribar l’oferta del Barça, d’allà on havia sorgit, per fer tàndem amb Navarro al bàsquet base. La seva feina aquestes dues últimes temporades, fidel a la Bomba, ha estat tornar a fer realitat un somni.