LEB Or

ROBERT COSIALLS

JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA

“Ens ha faltat continuïtat”

“Teníem millor plantilla que no pas la posició final que hem aconseguit”

“He guanyat pes, però per supervivència he hagut d’allunyar-me del joc interior”

Patrocini

Robert Cosialls (Sant Cugat, 1996) ha completat el tercer curs en el Girona complint sobradament en una categoria nova per a ell en què ha hagut d’evolucionar cap a una posició més exterior. Tot i el seu rol rellevant, creu que l’equip ho hauria pogut fer millor.

Patint pel descens fins al final. Alguns jugadors van fer autocrítica per això. Manté la mateixa línia?
Sí. Crec que teníem millor equip que no pas la posició obtinguda al final. Certament hem tingut moltes altes i baixes durant la temporada, i no és fàcil reestructurar una plantilla sobre la marxa i que el jugador que arriba a mitja lliga s’adapti ràpid, però malgrat tot hauríem pogut fer millors resultats.
La sensació que hi ha hagut amb l’equip és de muntanya russa. Moments molt bons i moments més dolents?
Hem estat un equip de contrastos o de ratxes fins i tot durant els partits. Quan estàvem bé ficàvem triples de tot arreu i defensàvem fort i podíem córrer, però quan les coses es torcien, per A o per B, rebíem grans parcials dels rivals, contraatacs sols, pilotes perdudes, etc. Això ho parlàvem en els entrenaments i sabíem que havíem de minimitzar els moments dolents i potenciar els moments bons. Tenir més continuïtat.
Al principi de la temporada no es descartava fins i tot l’ascens, potser pel nom que irradia Marc Gasol. Eren excessives les expectatives?
Porto tres anys aquí, i pel que veig en l’entorn potser hi ha la sensació que és molt fàcil pujar de categoria, potser perquè ho vam fer la temporades anterior. La veritat, però, és que ascendir a la LEB Plata ja era molt complicat. Hi ha projectes molt ambiciosos que triguen molts anys a arribar a la LEB Or. Aquesta vegada, a més, només pujarà un equip a l’ACB. Tot això ho feia més complicat encara.
És una lliçó pel proper curs?
Tots hem d’aprendre, nosaltres també, que tots els partits en aquesta categoria són durs, que qualsevol rival et pot guanyar estigui on estigui en la classificació. Un bon dia o un mal dia es nota molt més a la LEB Or que a la LEB Plata. S’ha de lluitar molt tots els minuts.
Li ha costat fer-se valer en un bàsquet ja totalment professional?
Al final aquest esport és el que m’agrada, i això m’ajuda a esforçar-me per donar el màxim per ajudar l’equip. Si el meu esforç permet a l’equip guanyar partits, doncs benvingut sigui, perquè això vol dir que puc estar en aquesta lliga. Quan vegi que no puc ajudar l’equip, en la categoria que sigui, òbviament marxaré.
Una de les poques coses segures de la propera temporada és que Carles Marco continuarà. Com el defineix?
És sobretot un entrenador molt proper. Qualsevol cosa la pots comentar i té, com tots els tècnics, moltes idees al cap que vol dur a terme, i algunes les hem vist. M’hi he entès perfectament. A veure la segona temporada com va.
S’esperava el nivell físic dels pivots en aquesta categoria?, perquè déu-n’hi-do.
Ja sabia que aquesta categoria era molt més física i que els jugadors en la posició de 4 eren molt més forts, i em va costar adaptar-m’hi al principi. He anat pujant de categories i també de pes perquè vaig guanyant múscul, però no ho puc fer eternament, ja m’agradaria. Això m’ha portat per força a prendre més responsabilitat en el tir exterior per una qüestió si vols de supervivència. Els 4 de l’equip hem anat jugant més oberts perquè també és el que ens demanava l’equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)