Sí. Crec que teníem millor equip que no pas la posició obtin­guda al final. Cer­ta­ment hem tin­gut mol­tes altes i bai­xes durant la tem­po­rada, i no és fàcil rees­truc­tu­rar una plan­ti­lla sobre la marxa i que el juga­dor que arriba a mitja lliga s’adapti ràpid, però mal­grat tot hauríem pogut fer millors resul­tats.

Hem estat un equip de con­tras­tos o de rat­xes fins i tot durant els par­tits. Quan estàvem bé ficàvem tri­ples de tot arreu i defensàvem fort i podíem córrer, però quan les coses es tor­cien, per A o per B, rebíem grans par­ci­als dels rivals, con­tra­a­tacs sols, pilo­tes per­du­des, etc. Això ho parlàvem en els entre­na­ments i sabíem que havíem de mini­mit­zar els moments dolents i poten­ciar els moments bons. Tenir més con­tinuïtat.

Porto tres anys aquí, i pel que veig en l’entorn pot­ser hi ha la sen­sació que és molt fàcil pujar de cate­go­ria, pot­ser perquè ho vam fer la tem­po­ra­des ante­rior. La veri­tat, però, és que ascen­dir a la LEB Plata ja era molt com­pli­cat. Hi ha pro­jec­tes molt ambi­ci­o­sos que tri­guen molts anys a arri­bar a la LEB Or. Aquesta vegada, a més, només pujarà un equip a l’ACB. Tot això ho feia més com­pli­cat encara.

Tots hem d’apren­dre, nosal­tres també, que tots els par­tits en aquesta cate­go­ria són durs, que qual­se­vol rival et pot gua­nyar esti­gui on esti­gui en la clas­si­fi­cació. Un bon dia o un mal dia es nota molt més a la LEB Or que a la LEB Plata. S’ha de llui­tar molt tots els minuts.

Al final aquest esport és el que m’agrada, i això m’ajuda a esforçar-me per donar el màxim per aju­dar l’equip. Si el meu esforç per­met a l’equip gua­nyar par­tits, doncs ben­vin­gut sigui, perquè això vol dir que puc estar en aquesta lliga. Quan vegi que no puc aju­dar l’equip, en la cate­go­ria que sigui, òbvi­a­ment mar­xaré.

És sobre­tot un entre­na­dor molt pro­per. Qual­se­vol cosa la pots comen­tar i té, com tots els tècnics, mol­tes idees al cap que vol dur a terme, i algu­nes les hem vist. M’hi he entès per­fec­ta­ment. A veure la segona tem­po­rada com va.

Ja sabia que aquesta cate­go­ria era molt més física i que els juga­dors en la posició de 4 eren molt més forts, i em va cos­tar adap­tar-m’hi al prin­cipi. He anat pujant de cate­go­ries i també de pes perquè vaig gua­nyant múscul, però no ho puc fer eter­na­ment, ja m’agra­da­ria. Això m’ha por­tat per força a pren­dre més res­pon­sa­bi­li­tat en el tir exte­rior per una qüestió si vols de super­vivència. Els 4 de l’equip hem anat jugant més oberts perquè també és el que ens dema­nava l’equip.