L’imperi serbi de Zeljko

Zeljko Obra­do­vic (Cacak, 9-3-1960) es va con­ver­tir el 1992 en el tècnic més jove a acon­se­guir l’antiga copa d’Europa. Ho va fer amb el Par­ti­zan de Bel­grad, club de for­mació de talent, amb una colla de joves ser­bis que després farien història com Djord­je­vic o Dani­lo­vic. Zeljko havia estat pro­ducte del plan­ter del Par­ti­zan, en què va jugar des del 1984 fins al 1991, abans de ser-ne l’entre­na­dor. A par­tir de lla­vors va néixer la seva lle­genda amb el mes­tre Alek­san­dar Niko­lic com a gran mirall, fins a con­ver­tir-se en el tècnic de les nou Euro­lli­gues.

Han pas­sat 29 anys i Zeljko Obra­do­vic torna a casa. Però molts pen­sa­ven que ho feia perquè té casa a Bel­grad, per la seva estima pel club, perquè no tenia ofer­tes millors. Però no és així. Torna, no ho obli­dem, per gua­nyar. A la seva agenda hi té molts rep­tes però un per damunt de la resta: que el Par­ti­zan torni a ser el club número u a Sèrbia al davant de l’Estre­lla Roja i com­pe­tir a l’Euro­lliga.

L’arri­bada de Zeljko ha ser­vit de pol d’atracció d’empre­ses, inver­si­ons i apos­tes del govern. El pres­su­post s’ha mul­ti­pli­cat i ha estat clau que el Par­ti­zan ha eixu­gat un deute que tenia pen­dent del 2006 per un litigi amb un banc. A més, el direc­tor espor­tiu és Zoran Savic, que venia d’obrir la pri­mera acadèmia a Dubai, on va acon­se­guir també inver­sors per al pro­jecte. Els resul­tats estan sent imme­di­ats: fit­xat­ges de Kevin Pun­ter, Zach LeDay, Rodi­ons Kurucs i Aleksa Avra­mo­vic. I els que fal­ten. En un procés paral·lel al que va fer al Fener­bahçe, ha arri­bat i ha fet neteja per començar el pro­jecte des de zero, a la seva mida. Aquesta tem­po­rada el Par­ti­zan, el club que més lli­gues ha gua­nyat, ha estat el setè de l’ABA –antiga Lliga Adriàtica–. Ara el repte és majúscul: el Par­ti­zan, que va dei­xar de jugar a l’històric Pio­nir per impa­ga­ments i que jugava a l’antic Ranko Zera­bica, jugarà els seus par­tits a l’Stark Arena, amb capa­ci­tat per a 20.000 espec­ta­dors. I no volen que sigui només a Europa sinó també a l’ABA. L’ambició d’Obra­do­vic no té fi. Vol que Bel­grad torni a estar orgullós del Par­ti­zan.