Ante­tokounmpo ha eclip­sat la final de l’NBA amb 50 punts i 14 rebots en el sisè i defi­ni­tiu par­tit (4-2), que ha ser­vit per coro­nar els Bucks mig segle després com el millor equip de l’NBA. Cin­quanta anys després d’aquell 1971, en què dos mites com Kareem Abdul-Jab­bar i Oscar Robert­son van fer de Milwaukee el cen­tre de l’esport als Estats Units. Ahir a la mati­nada els Bucks, davant de 17.341 espec­ta­dors –ple abso­lut– enmig de la pandèmia, van superar per quart par­tit seguit (4-2) els Suns, i la lle­genda d’Anteto es va fer més gran.

Una història que arrenca al modest Phi­la­te­li­tops, de la segona divisió, al qual va arri­bar després que Spi­ros Veli­nai­tis el veiés pel car­rer i el reclutés. Allà, Takis Zivas el va entre­nar a consciència, i que no el des­cobrís el PAO o l’Olym­piacòs segu­ra­ment va ser la clau del seu èxit. Ho explica José Manuel Puer­tas, un boig del bàsquet de Gra­nada, aca­bat d’ater­rar d’Ate­nes, on ha pre­sen­tat la bio­gra­fia d’Ante­tokounmpo Gian­nis: l’MVP que va sor­gir de la misèria: “El seu desen­vo­lu­pa­ment per jugar al perímetre amb 2,11 m només ho podia fer a l’ombra, en un club modest, i tre­ba­llant moltíssim els con­cep­tes va asso­lir poder jugar pel perímetre i desen­vo­lu­par molts aspec­tes que el fan dife­ren­cial.” I l’opor­tu­ni­tat li va arri­bar de Sara­gossa: va sig­nar pel CAI per qua­tre tem­po­ra­des un 17 de desem­bre. Però la seva eclosió i pro­jecció van fer que el 30 de juliol emprengués l’aven­tura de l’NBA. Als Bucks ha estat fidel fins i tot quan es va par­lar del seu traspàs. Ell ho tenia clar: “Em quedo per fer els Bucks cam­pi­ons.” Doncs ha com­plert.

Per Puer­tas, la figura The Greek Freak va més enllà del bàsquet: “És un mirall al barri i vol dei­xar el seu lle­gat, humi­li­tat per sobre de tot, recor­dant que els qua­tre ger­mans dor­mien en lli­te­res a la mateixa habi­tació.” Final­ment, Puer­tas afe­geix una de les claus de l’èxit: “Té una dis­ci­plina de tre­ball extrema, no és com les figu­res de l’NBA que sem­blen models quan escal­fen, ha desen­vo­lu­pat el físic, la tècnica i, sobre­tot, la men­ta­li­tat; només així s’explica que la lesió que va tenir con­tra els Hawks, un altre juga­dor hau­ria estat mig any KO, i ell en 20 dies va tor­nar per fer campió els Bucks.”