Més bàsquet

Marta Xargay assenyala Lucas Mondelo

Surt a la llum. La gironina acusa l’exseleccionador de causar-li un trastorn de la conducta alimentària (TCA)

Marta Xar­gay (Girona, 1990), que el 15 de juliol pas­sat anun­ci­ava la seva reti­rada del bàsquet de manera defi­ni­tiva, acusa Lucas Mon­delo en una entre­vista publi­cada ahir a El País d’haver estat el cul­pa­ble dels tras­torns de la con­ducta ali­mentària (TCA) que va tenir quan el ja exse­lec­ci­o­na­dor –la FEB n’anun­ci­ava la des­ti­tució diven­dres– l’entre­nava, al Dinamo de Kursk el curs 2018/19. La giro­nina va can­viar d’aires el curs següent, quan el bar­ce­loní ja exer­cia d’entre­na­dor al Japó –el seu relleu va ser Roberto Íñiguez– per arri­bar a l’Uni al gener. Havia sig­nat per tres anys i el maig del 2020 anun­ci­ava que es pre­nia un parèntesi.

“Ens pesa­ven cada set­mana i ell sem­pre era al dar­rere vigi­lant-ho tot. Hi havia vega­des, en con­cen­tra­ci­ons de l’equip, que s’acos­tava a Sonja Petro­vic i a mi i ens deia que no teníem postres perquè estàvem gras­ses. En aquell moment jo pesava 67 qui­los i faig 1,82 m. Em tro­bava bé física­ment, però allò em va gene­rar molta inse­gu­re­tat, dins i fora de la pista. Em deia que estava fora de pes i em va cau­sar una revo­lució física i men­tal”, explica Xar­gay sobre el tracte que rebia del que també va ser tècnic seu a l’Ave­nida –el 2011 van gua­nyar l’Euro­lliga–, en les cate­go­ries de for­mació de la FEB –el 2009 Xar­gay era MVP del mun­dial sub-20– i en l’abso­luta des del 2012, en què va ser peça fona­men­tal per al bar­ce­loní per gua­nyar una meda­lla de plata i una de bronze en cam­pi­o­nats del món, la plata a Rio i tres cam­pi­o­nats d’Europa, el dar­rer dels quals el 2019 a Sèrbia.

“No sé d’on vaig treure les for­ces. M’apas­si­o­nava jugar i volia una altra meda­lla”, recorda sobre l’euro­peu d’aquell estiu, a Bel­grad, en què la selecció espa­nyola gua­nyava l’or, el dar­rer podi amb Lucas Mon­delo, que aquest estiu no ha superat els quarts de final ni en l’euro­peu a València ni en els Jocs de Tòquio.

“La meva psicòloga no em dei­xava pesar i en la con­cen­tració de la selecció seguia aquest con­trol. Em cre­ava molta angoixa: quan sabia que l’endemà al matí ens havien de pesar, a la nit no dor­mia”, explica Xar­gay, que reco­neix haver arri­bat a per­dre el sen­tit de la rea­li­tat. “Arriba un punt en què se’t fica al cap. Encara avui, que ja no faig bes­ti­e­ses amb el men­jar, noto que això va dei­xar un ras­tre i que estarà amb mi tota la vida”, con­fessa la giro­nina, que asse­gura: “Vull que la gent es quedi amb la juga­dora, amb tot el que vaig demos­trar a la pista.” Xar­gay vol que l’entre­vista ajudi mol­tes nenes que esti­guin vivint el mateix i també altres espor­tis­tes: “Una cosa és l’exigència i una altra, tras­pas­sar els límits.”

L’INICI DE LA FI

“Em deia que estava fora de pes i em va causar una revolució física i mental”

CONSEQÜÈNCIES

“Ja no faig bestieses amb el menjar, però això estarà amb mi tota la vida”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)