“Jugar a Fontajau és un somni”

Estic bé. Tre­ba­llant molt per tor­nar a recu­pe­rar el meu millor nivell. Em falta una mica, però tinc la sort de tenir un club al dar­rere que m’ajuda en tot el que cal­gui. Estic pro­gres­sant, i l’equip també entén que soc un juga­dor en crei­xe­ment, i això em fa sen­tir bé. Espero jugar ja uns minuts en el pri­mer par­tit de pre­tem­po­rada.

L’experiència ha estat ino­bli­da­ble mal­grat les com­pli­ca­ci­ons, com ara can­vis d’entre­na­dors i dife­rents situ­a­ci­ons vis­cu­des. M’emporto un molt bon record de mol­tes per­so­nes que he cone­gut i un altre objec­tiu que no era menor per a mi: m’he gra­duat, tinc la meva car­rera d’estu­dis humans als EUA i ara em dis­poso a començar una nova etapa pro­fes­si­o­nal en el bàsquet.

Sí, hi ha hagut pro­pos­tes de clubs de l’ACB per tor­nar, però en cada moment he fet el que creia que era més con­ve­ni­ent per a mi, sobre­tot aca­bar la car­rera uni­ver­sitària, per tenir-la amb vista al futur. Amb 23 anys encara tinc molt de temps per fer una car­rera pro­fes­si­o­nal en el món del bàsquet.

Crec que puc jugar en les posi­ci­ons de 2, 3 i 4, però al cap­da­vall faré el que em demani en Car­les. Tenim un equip amb juga­dors molt alts i versàtils, i puc aju­dar en dife­rents llocs per la meva poli­valència, també.

Sobre­tot d’aler alt. Allà es juga un bàsquet molt més obert, de fet és una tendència a tot arreu, tenir menys pos­ses­si­ons i més joc per fora, que és com em sento més còmode. No m’he cen­trat mai a voler ser només un tira­dor sinó a aju­dar en altres con­cep­tes del joc.

Sí, és ine­vi­ta­ble que la gent em recordi encara de la meva etapa en el Barça, però com a juga­dor no pots viure en el pas­sat. Has de con­ti­nuar crei­xent. Tinc tota una car­rera davant meu i no m’agrada viure en el pas­sat, sinó llui­tar perquè vin­guin més èxits.

Em va aju­dar a donar-me con­fiança per fer el pas, però ell jugava amb l’avan­tatge que jo soc de Girona, i així va ser més fàcil convènce’m.

Com a juga­dor, cap. És un somni que tinc de sem­pre jugar a Fon­ta­jau, i per això tinc mol­tes ganes de començar-ho a fer.

Sí. Han vin­gut juga­dors de la for­mació del Barça amb els quals havia coin­ci­dit molts anys, com l’Aleix Font, però abans ja era un segui­dor de l’equip, fins i tot a la LEB Plata. Des de fora ho veia, i ara encara ho veig més, que és un club amb ambició. S’està fent molta feina i s’estan posant les bases per garan­tir-ne un futur bri­llant.

Ens agra­da­ria. És un repte que tenim encara que sigui llunyà. Hi ha molts objec­tius entre­mig que s’han de com­plir abans d’arri­bar-hi. Girona aspira a pujar, i tard o d’hora arri­barà aquest moment, però cal tenir unes bases sòlides per anar crei­xent a poc a poc.

Ara ens veiem gai­rebé cada dia al pavelló, però amb l’Alfred hem man­tin­gut sem­pre el con­tacte, aquests anys. És un entre­na­dor que apre­cia molt les vivències vis­cu­des amb els juga­dors; per a ell és impor­tant man­te­nir aquest con­tacte amb antics juga­dors joves, i sé que també ho fa amb altres que havíem estat amb ell en el Barça. A nosal­tres ens encanta poder-hi xer­rar i inter­can­viar experiències.

De moment ens sen­tim molt còmodes entre nosal­tres. Sabem que s’ha de tre­ba­llar aquesta relació i ho estem fent bé, tot i que estem en fase d’adap­tació. Això sí, hi ha molt bona química.

Vaig veure tots els par­tits de la tem­po­rada pas­sada i m’agrada perquè és un joc poc ego­ista, en què es bus­quen sobre­tot els avan­tat­ges, i també és molt diver­tit. La gent que vin­gui a Fon­ta­jau s’ho pas­sarà bé. A més, no tenim por de ningú, tot i que hi ha molt bons equips, com ara l’Estu­di­an­tes, el Palència, l’Ala­cant, el Cas­telló o el Guipúscoa.