Gisela Sánchez (Cer­da­nyola del Vallès, 30/6/2003), tot i la cin­quena onada de la pandèmia que s’ha vis­cut, ha tin­gut un estiu de somni. La jove va ater­rar dis­sabte als Estats Units, on estu­diarà a la Uni­ver­si­tat d’Ari­zona, a la ciu­tat de Tuc­son, on estu­diarà psi­co­lo­gia. Com­par­tirà habi­tació amb Helena Pueyo i una juga­dora turca, en el què serà la seva aven­tura ame­ri­cana. Però a la seva maleta hi ha afe­git una meda­lla de plata del mun­dial sub 18 que va acon­se­guir a Hon­gria, on només van per­dre la final con­tra els Estats Units. El seus ini­cis en el món de la cis­te­lla van començar a la seva ciu­tat valle­sana natal, als 5 anys: “Jo no volia jugar a bàsquet”, asse­gura la Gisela. Però el seu pare, José Anto­nio Sánchez, havia estat juga­dor del Licor 43 i la seva mare, Miriam, jugava en el Santa Coloma. El camí estava encar­ri­lat. Després de viure molt inten­sa­ment el bàsquet en la seva joven­tut, ha tri­om­fat en una dis­ci­plina com el 3x3 tot i tenir molt recor­re­gut: “No havia jugat fins ara cap tor­neig ofi­cial.”

En el mun­dial va viure una experiència que va com­par­tir per sem­pre amb dues ami­gues amb qui ha com­par­tit mil vivències en el Segle XXI, on juga­ven amb Elena Bue­na­vida (2004) i Marta Mora­les (2003), també cam­pi­ona del con­curs de tri­ples. Com­ple­tava l’equip de qua­tre juga­do­res Clau­dia Con­tell (2003), juga­dora del València que jugava en el Paterna, el vin­cu­lat. Gisela Sánchez ha que­dat mera­ve­llada per l’altra cara que ha cone­gut del bàsquet amb el 3x3: “El joc és dife­rent del que conei­xem del 5x5; hi ha juga­do­res molt més físiques però amb menys tècnica perquè algu­nes són espe­ci­a­lis­tes per aquest for­mat, però ens hi vam adap­tar ràpid.” De fet, la sub­cam­pi­ona mun­dial explica algun secret: “Al Segle XXI, quan acabàvem la tem­po­rada, sem­pre, des que hi havia l’Iván Tori­nos, un dia a la set­mana ens entrenàvem fent 3x3 fins i tot amb alguna juga­dora que venia d’algun altre club per millo­rar. Aquest any, amb el Javi Tor­ralba, també ho vam fer, i tenint en compte que hi havia el cam­pi­o­nat, ho vam prac­ti­car més, i hi tor­na­ria a jugar demà perquè m’ha agra­dat molt.” Gisela, que després del Cer­da­nyola va pas­sar pel Femení Sant Adrià abans d’arri­bar al Segle XXI, on vivia a la Residència Blume amb 23 juga­do­res més: “És una experiència única, perquè són 24 hores de con­vivència i bàsquet; fas amis­tats amb arrels molt for­tes, pot­ser per això faré psi­co­lo­gia, perquè he après molt a enten­dre tot­hom, i això m’ha des­per­tat l’interès.”