Lliga femenina

IRATI ETXARRI

JUGADORA DEL CADÍ LA SEU

“Soc una pencaire”

La navarresa, MVP en la primera jornada, ja ho va ser en la lliga catalana i afronta el curs en el seu millor moment

Irati Etxarri (Pamplona, 1998) va créixer en una família de futbolistes, però tan bon punt va trepitjar un parquet de bàsquet, amb només nou anys, el seu destí va quedar determinat. Comença com a segona capitana la seva quarta temporada a la Seu d’Urgell i porta els galons a fora, però sobretot a dins la pista.

El partit a la pista del Movistar ha estat el millor de la seva carrera?
Individualment, segur. Però col·lectivament en recordo alguns de play-off en què em vaig sentir important dins l’equip perquè eren a cara o creu. Paradoxalment, en el descans no estava contenta. Després, vaig anotar tirs importants, però van ser en bones situacions que vaig poder aprofitar. Sí que hi havia la pressió d’anotar-los perquè, si no, el partit es podia escapar.
Com a una de les capitanes de l’equip, ja ha estat MVP de la lliga catalana i de la primera jornada. D’això, se’n diu assumir la pressió?
És molt aviat per dir-ho. Parlem-ne, si vols, a final de temporada. Per començar, no puc demanar gaire res més, ni a mi mateixa ni a l’equip. Hem fet un grup molt bo, amb molt feeling entre nosaltres, i això és vital.
Amb Laura Peña, Laia Raventós i Ariadna Pujol, sou les que heu de portar les regnes aquest curs?
Les jugadores d’aquí som les que hem de portar el timó. Coneixem la lliga, les rivals, les pistes, i això fa que siguem la referència per a les que han vingut de fora. D’aquesta manera es poden integrar més fàcilment.
Se sent més còmoda jugant d’alera o més a prop de la cistella?
Sovint depèn del rival. Durant la setmana treballem on puc fer més servei a l’equip. Abans sempre deia que m’agrada més jugar per fora, però ara també gaudeixo jugant de pivot. De fet, totes quatre juguem cada vegada més obertes, però he descobert que m’agrada jugar amb l’espatlla i aprofitar la meva velocitat contra rivals que sovint són més lentes. En els dos partits ja he jugat en els dos llocs i dependrà de com plantegem els enfrontaments.
El tir exterior és el que ha treballat més en els darrers anys?
Quan de més petita jugava a Navarra, vaig tenir la sort de tenir uns entrenadors meravellosos que van creure molt en les meves possibilitats. Es van negar a encasellar-me en algun lloc. Jugava de tot, des de pivot fins a base. Això em va enriquir com a jugadora, ja que era capaç de fer-ho tot: tir exterior, tir després de bot, jugar d’esquena, fer pujar la pilota, etc. Quan em vaig convertir en jugadora professional a l’Araski, el nivell era un altre i em vaig especialitzar més en el joc sense pilota, en les penetracions i a aprofitar la meva força i velocitat. Amb el temps he anat recuperant i consolidant totes aquelles coses que feia de petita. El tir exterior és una d’aquestes coses. L’he treballat molt. Soc una pencaire i a l’estiu soc de les que no paren de treballar. Aquesta feina està donant els seus fruits, i més que en donarà.
La lliga ha entrat en una nova dimensió, amb més clubs amb gran ambició i més fitxatges. El Cadí pot lluitar en aquesta nova situació?
Sabem que el club aposta a mort per nosaltres. La competència en certa manera és sana, perquè el Cadí vol demostrar que ells també són aquí, i la feina que fan per trobar patrocinadors i fer un equip com aquest és extraordinària. Fan tots els possibles per no quedar enrere.
El nou seleccionador absolut, Miguel Méndez, és un vell conegut seu.
En el meu últim any de sub-20 vaig estar amb ell i vam guanyar l’europeu. Algun cop hem coincidit i hem parlat i en guardo un gran record. En la selecció absoluta, hi penso com un possible premi que només arribarà si treballo. Tot es resumeix en això: treball.
Tots els esportistes tenen grans somnis. Quin és el seu a la llarga?
Com a jugadora i seguidora també del bàsquet femení, soc una gran fan de l’Eurolliga i intento empassar-me tots els partits que puc. És una competició que m’apassiona. Poder gaudir d’una final a quatre com a jugadora segurament seria una cosa insuperable. I guanyar-la, ni t’explico.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)