Leon, el refugiat croat
Radosevic, un dels perills d’avui del Barça (20.30 h), va obtenir el passaport alemany perquè durant la guerra dels Balcans va estar cinc anys a Heidenheim i després n’hi va estar tres més com a jugador
Leon Radosevic (Sisak, Croàcia, 26/2/1990) és des de fa quatre anys ciutadà alemany. El pivot del Bayern Munic va néixer a Sisac, una ciutat del centre de Croàcia, a uns 60 quilòmetres de Zagreb. Però va esclatar la guerra als Balcans i la seva família, quan encara Leon anava amb bolquers, va fer les maletes i va emigrar del país en direcció a Alemanya. Hi va ser del 1991 al 1995. Van viure a la petita localitat de Heidenheim, a prop d’Ulm i de Stuttgart, on va anar únicament amb la seva mare i el seu germà gran. El seu pare s’hi va afegir més tard perquè havia estat capturat durant la guerra. Radosevic explica la seva vivència: “No tinc massa records, només que jugava amb altres nens a casa perquè no vaig anar mai a l’escola.” De fet, quan va tornar a Croàcia va continuar veient la televisió alemanya i, fins fa poc, no va aprendre bé l’idioma.
Radosevic no tenia molta passió pel bàsquet però sí pels esports. Però tot i la seva alçada tenia bona coordinació i el van reclutar per al mític planter de la Cibona Zagreb. Als 17 anys ja va veure que podia ser professional. Primer va anar a Milà; després, al Lietuvos Rytas, i fins i tot un capítol curt al Besiktas. Però el destí el va portar de nou a Alemanya, primer per jugar a l’Alba Berlín. Va ser llavors quan va saber que amb vuit anys vivint al país es podia obtenir la nacionalitat. I com que ell ja n’hi havia estat cinc de petit només li’n feien falta tres més. Després de l’Alba va estar al Bamberg i ara, al Bayern fent-ho ja com a jugador nacional, cosa que li ha permès tenir millors contractes. La relació amb molts croats que havien estat refugiats i es van acabar quedant a Alemanya va ser clau perquè l’informessin i poder obtenir el desitjat passaport. Ara Radosevic valora, als 31 anys, les facilitats i condicions que té pel fet de ser alemany i que li garanteix el futur a a la seva família. En la seva etapa al Bamberg li van fer dos exàmens per obtenir els papers i, com que estava lesionat, va trobar la solució: “Vaig fer classes d’alemany perquè tenia al cap moltes paraules però em faltava continuïtat; les classes em van donar fluïdesa i vaig aprofitar la baixa per lesió.”