Sor­tida amb ener­gia

El pri­mer quart va ser de lli­bre, una exhi­bició en tots els sen­tits dels juga­dors de Car­les Marco, que van fer exac­ta­ment allò per al que està dis­se­nyat aquest equip: defensa, rebot, con­tra­a­tac i pos­ses­si­ons cur­tes. La defensa del CB Prat va fer aigües davant l’agres­si­vi­tat i la velo­ci­tat dels giro­nins. Vec­va­gars va tren­car el seu defen­sor com si res, la con­nexió entre els tres juga­dors alts –Vila, Soro­lla i Jawara– va ser letal per als visi­tants i Franch va fer també el que va voler, cla­vant a més un tri­ple de vuit metres que va començar a mar­car diferències (19-8). Amb l’entrada de la segona uni­tat l’atac va tenir ins­tants de més difi­cul­tats fins que Schaf­te­naar, negat a Azpei­tia, va enca­de­nar dos tri­ples (27-12). Stürup, jugant al pal baix, es va afe­gir a la festa i un con­tra­a­tac de Vila va aixe­car els segui­dors dels seients (33-17).

L’entrada de l’última joia del plan­ter de la Penya, l’hon­garès Maronka, va donar aire als visi­tants. En els minuts abans del des­cans els de Marco es van enca­llar per moments i no van tro­bar cis­te­lles fàcils, però des de la defensa i el tir lliure van poder man­te­nir a rat­lla el Prat.

Fes­ti­val de tri­ples

Després de la represa l’equip va tor­nar a treure el mar­tell i amb tres tri­ples seguits de Sevi­llano, molt actiu al dar­rere, Vec­va­gars i Vila, seguits d’una esmai­xada del bes­ca­noní, va dei­xar defi­ni­ti­va­ment KO el Prat, víctima també dels seus pro­pis errors (57-33). La zona de Josep Maria Ber­ro­cal per evi­tar la pallissa va ser un for­matge gruyère per als giro­nins, que van tro­bar pas­sa­des fàcils per al lluïment de Schaf­te­naar. En l’últim quart, de fet, l’equip va gau­dir a la pista amb Franch com­ple­tant tot un reci­tal con­tra el seu exe­quip abans de dei­xar pas a Molins, un altre base amb pas­sat al Prat. La diferència es va enfi­lar fins als 30 (77-47) abans del rela­xa­ment final.

Diu­menge, a la pista del temi­ble Cas­telló, la història serà molt dife­rent, però l’equip hi viatja amb els pri­mers deu­res fets i amb un maletí no car­re­gat de pedres, sinó de con­fiança.