Fi a la imba­ti­bi­li­tat. I va arri­bar amb un cor­rec­tiu perquè hi va haver incom­pa­rei­xença del Barça a Tel-Aviv. La segona der­rota més àmplia des del 2004, quan, amb Jasike­vi­cius de juga­dor del Mac­cabi, els blau­grana van per­dre 84-59. Ahir en van ser 20, però en podien haver estat més. Els blau­grana van ser espec­ta­dor de pri­mer fila de l’exhi­bició d’un equip isra­elià que va fer un pri­mer temps històric. El Barça, que era la segona millor defensa de l’Euro­lliga encai­xant 68 punts per par­tit, en va rebre en només 20 minuts 56 (56-36). Jasike­vi­cius ho va pro­var abso­lu­ta­ment tot, però els blau­grana sim­ple­ment no van aparèixer al pavelló. La con­tun­dent der­rota no és greu, però ha de ser­vir de reflexió per enten­dre que en l’ACB o en l’Euro­lliga si no es juga, com a mínim, amb la mateixa inten­si­tat que el rival, et pas­sen per sobre. Amb el par­tit per­dut hi va haver un bri d’espe­rança amb un par­cial de 0-8 en només 1:39 minuts d’inici del ter­cer quart (56-44). Però tot i que que­da­ven 19 minuts de joc, els blau­grana van pagar l’esforç i en cap moment van inti­mi­dar els isra­e­li­ans perquè mai van rebai­xar els 11 punts de des­a­van­tatge. Jasike­vi­cius va pro­var amb una defensa zonal i sense un cinc jugant amb Smits i Miro­tic en el joc inte­rior. Sanli, un dia més, des­co­ne­gut.