Marc, el retorn

Ofi­ci­al­ment Marc Gasol (Sant Boi de Llo­bre­gat, 36 anys) havia d’anun­ciar ahir una “sor­presa”: el seu retorn al bàsquet en el club que ell mateix va fun­dar i del qual és pre­si­dent, el Bàsquet Girona, en la LEB Or. Amb tot, quan va con­vo­car, a prin­ci­pis de set­mana a través d’Ins­ta­gram i els mit­jans del club, un acte amb les por­tes ober­tes a Fon­ta­jau per “anun­ciar-vos una cosa”, tot­hom va tenir clar de què es trac­tava. Així, quan Gasol va sal­tar a la pista, ves­tit amb el xan­dall del club, els cen­te­nars d’afi­ci­o­nats aple­gats al pavelló el van ova­ci­o­nar amb el mateix espe­rit que ho feien els culers que salu­da­ven Xavi en la seva pre­sen­tació. Gasol, visi­ble­ment emo­ci­o­nat, va rebre grans ova­ci­ons, però la més relle­vant de totes va arri­bar quan va res­pon­dre a un afi­ci­o­nat sobre la data del seu debut. “Si tot va bé em veu­reu el 3 de desem­bre aquí mateix, con­tra l’Osca.”

Gasol s’ha pro­po­sat, i ho va expo­sar davant dels segui­dors i la llarga llista de con­vi­dats que el van acom­pa­nyar, demos­trar la seva impli­cació amb el club i fins i tot la ciu­tat en un lloc que ningú més pot fer: dins la pista. La història d’amor que va començar amb Girona el 2006, quan va ser cedit pel Barça a l’Akas­vayu, tindrà con­tinuïtat d’una forma del tot ines­pe­rada. “El moment més emo­ci­o­nant va ser el tri­omf en la FIBA Euro­Cup del 2007”, va adme­tre Gasol, que tot just set anys després d’aquell èxit i havent tri­om­fat ple­na­ment en l’NBA, va aixe­car del no res un club de bàsquet a la ciu­tat, l’Escola Marc Gasol, que s’aca­ba­ria con­ver­tint en el Bàsquet Girona, la cata­pulta que per­metrà als segui­dors tor­nar a gau­dir del seu joc al màxim nivell en un pro­jecte en el qual creu més que ningú. “Tenim tres equips sèniors, vint equips de base, un equip amb cadira de rodes, aquest any han començat les nenes; d’això i de la feina i els rep­tes que assu­mei­xen tots els que tre­ba­llen a les ofi­ci­nes és del que em sento més orgullós. Ara encara ho viuré més en directe aju­dant l’equip sobre la pista.”

Gasol reco­neix que fa uns dos mesos que s’entrena amb els juga­dors i que Girona era, des de l’estiu, la seva pri­mera i única elecció per tor­nar a jugar al bàsquet d’elit. “Després dels Jocs, el pri­mer que vaig haver de deci­dir és si segui­ria jugant a bàsquet, i un cop vaig poder superar alguns pro­ble­mes físics que arros­se­gava des de feia temps vaig tenir clar que podia fer rea­li­tat un somni, tor­nar a jugar a Fon­ta­jau per a la meva gent.”

El pivot inter­na­ci­o­nal va negar que hagués arri­bar a tenir sobre la taula una oferta del Barça. “Amb Navarro som amics, i des de l’estiu sabia que la meva idea era jugar a Girona.” Poder com­pa­gi­nar el bàsquet amb la família i la coor­di­nació de grups humans ha estat un altre fac­tor clau. “La LEB Or és un par­tit per set­mana, i és menys exi­gent física­ment que altres com­pe­ti­ci­ons que hau­ria pogut jugar.” “Jugar a Girona –hi va afe­gir– només és un petit exem­ple del que sig­ni­fica el club i la ciu­tat.”

L’anunci de Gasol va gene­rar també un enorme impacte mediàtic a Cata­lu­nya i Espa­nya. Par­lem d’un juga­dor campió de l’NBA, All-Star, dues vega­des campió del món i una icona al cos­tat del seu germà Pau, que és pre­si­dent del club, del qual no va neces­si­tar con­sell. “En la vida has de fer el que tu sents i creus, i si t’equi­vo­ques ets tu el que ho fas. El que tinc és un sen­ti­ment d’il·lusió difícil d’expli­car perquè hi ha molta gent tre­ba­llant en aquest pro­jecte, i aquests dies per Girona ja m’atu­ra­ven pel car­rer per donar-me ànims.”

L’acte a la pista va aca­bar amb un himne ben simbòlic: The show must go on.