El pri­mer que vaig pen­sar hones­ta­ment és que havia de ser una bona opor­tu­ni­tat per a mi perquè la veri­tat és que en la WNBA no ho estava pas­sant bé. Jugava molt poc. Neces­si­tava tor­nar a ser la juga­dora que real­ment havia estat. Això és el que estic fent i totes les com­pa­nyes m’estan aju­dant molt.

Tenir una bona relació a la pista. Aquest és un dels grans secrets perquè el joc de l’equip sigui equi­li­brat. És molt impor­tant que a la pista con­fiem totes les unes amb les altres perquè això ens fa més for­tes.

És una incor­po­ració impres­si­o­nant per a nosal­tres. És una juga­dora amb una ener­gia i un entu­si­asme extra­or­di­na­ris. Com ja s’ha dit, vaig jugar dues tem­po­ra­des a la uni­ver­si­tat (UCLA) amb ella i la conec prou bé. La Mic­ha­ela és... (fa una pausa) una superat­leta i supera­mi­ga­ble. Es fa esti­mar de seguida en un equip de bàsquet. A més, no importa qui­nes siguin les cir­cumstàncies de l’equip en un par­tit o en un cam­pi­o­nat, perquè ella ho donarà sem­pre tot a la pista.

Sí, així és com ens agra­dava jugar a la uni­ver­si­tat i per això guanyàvem tants par­tits i dominàvem la zona perquè sabíem tro­bar aquest equi­li­bri entre nosal­tres. Jo jugava per fora i ella tro­bava més espais a l’inte­rior, i a l’inrevés també pas­sava, si les defen­ses esta­ven pen­dents d’ella, jo també me n’apro­fi­tava.

Com tot­hom, havia sen­tit molt a par­lar de Laia Palau i de les seves qua­li­tats, però també conei­xia Gard­ner perquè, tot i que és més gran que jo, també ha estu­diat i jugat a UCLA.

Seria real­ment molt maco asso­lir-ho, però el que hem de fer és pen­sar par­tit a par­tit i no mirar gaire cap al futur.

No he vist afi­ci­o­nats en la lliga més apas­si­o­nats que aquests. Són increïbles i ja els con­si­dero una part de l’equip també.

Es nota que té una gran experiència, i els resul­tats es veuen a la pista. M’hi sento molt còmoda.

Sí. Ho vaig fer de molt petita. Tenia cinc anys o així. Ell sem­pre ha tin­gut un gran impacte en tota la meva car­rera. Fins i tot quan m’ha cri­ti­cat sé que ho ha fet amb bona intenció, per aju­dar-me a millo­rar com a juga­dora i real­ment amb els anys ho ha acon­se­guit. Quan tenia 12 o 13 anys, al High School, vaig jugar també al flag foot­ball (moda­li­tat del fut­bol ame­ricà), però ho feia per diver­tir-me. El bàsquet ha estat sem­pre la meva passió.

A Seattle el que em va pas­sar segu­ra­ment és que era nova a l’equip i em va tocar la part més dura. Però ho accepto perquè lla­vors era el millor que em podia pas­sar per arri­bar ara a l’Euro­lliga i tenir aquest ren­di­ment. És nor­mal que ara miri enrere i m’enfadi, però és impor­tant con­cen­trar-me en el pre­sent a Girona, que és bo.

M’està encan­tant i segur que hi tor­naré quan ja no hi jugui. Soc una per­sona força intro­ver­tida però m’he fet ben aviat amiga de les juga­do­res; tam­poc t’enga­nyaré, passo hores sola amb Net­flix i tot això, però és el meu caràcter.