“Vull quedar-me a Girona”

És una situ­ació com­pli­cada, no t’ho espe­res i de cop i volta veus que a l’entre­na­ment del matí un parell de juga­dors no venen. Ens hem d’adap­tar a la situ­ació i inten­tar entre els que estem entre­nant-nos sumar una mica més. Els juga­dors de l’EBA ens estan aju­dant i fan una feina molt bona.

Els juga­dors el que volem és jugar i haver d’atu­rar-nos per aques­tes cir­cumstàncies, que se’ns esca­pen una mica, fa que haguem d’estar pre­pa­rats per als pròxims par­tits. Hem de tenir cap, regu­lar-nos perquè molts hem estat atu­rats i de mica en mica seguir tre­ba­llant i con­ti­nuar amb la dinàmica dels entre­na­ments: la feina és molt bona i s’haurà de veure reflec­tida a la pista quan toqui.

El que més ens ha aju­dat és la presència d’en Marc [Gasol] a la pista. És veri­tat que s’entre­nava amb nosal­tres des de la pre­tem­po­rada però com­pe­tir amb ell i veure tot el que aporta, tant en atac com en defensa, ens ha permès fer un salt de qua­li­tat bru­tal: l’equip té més con­fiança i molts dels tirs que acon­seguíem tro­bar alli­be­rats i que abans no entra­ven ara sem­bla que hi ha més espai i que entren. No és només la seva arri­bada, sinó que la resta de juga­dors ens sen­tim més còmodes a la pista.

Abans també es notava, tot i que no jugués: tenir-lo com a pre­si­dent també es nota i cap dels equips con­tra els quals havíem jugat abans havia sor­tit ador­mit. Pot pas­sar en alguns par­tits, però a nosal­tres mai. Tenir la seva figura, ser el Bàsquet Girona, un club impor­tant, i la història que a la ciu­tat la gent sap que s’hi ha vis­cut bàsquet ACB i el fet que s’hi vol tor­nar en un futur, és una pressió que es tras­llada. Tot­hom surt a gua­nyar-nos.

Quan vaig aca­bar la tem­po­rada a França vaig dir al meu agent que en prin­cipi volia con­ti­nuar allà, però que si hi havia una opció de tor­nar a la lliga espa­nyola la meva pri­mera opció i pràcti­ca­ment l’única era venir a Girona. És un pro­jecte que segueixo des que esta­ven jugant a EBA perquè el meu germà jugava con­tra ells i conec com fun­ci­ona. És un pro­jecte molt il·lusi­o­nant i ja no només per tenir la figura de Marc al dar­rere, que òbvi­a­ment li dona un valor afe­git molt i molt gran, sinó que és ambiciós i for­mat per gent jove que té ganes de tre­ba­llar, millo­rar i dur el bàsquet gironí com més amunt millor. És molt atrac­tiu i tenir-lo com a juga­dor li dona una altra dimensió.

És bas­tant dife­rent, el joc. Al final són deu juga­dors i una pilota però és molt més físic i menys tàctic. A nivell d’exigència és més ele­vat i m’ha ser­vit per incor­po­rar la part més física al meu joc que pot­ser fins ara no ho era tant. Ara puc fer esforços més con­ti­nu­ats i m’ha fet millor juga­dor.

Fins que es va lesi­o­nar vam com­pe­tir molt bé i vam gua­nyar par­tits difícils. Després ens va cos­tar més, també l’Èric Vila havia de jugar més a dins i ell es troba més còmode de 3. Tot l’equip es va haver d’adap­tar i segu­ra­ment algun juga­dor també va estar per sota del nivell en aquells par­tits. Sap greu perquè la feina durant la set­mana era molt bona i vam entrar en una dinàmica molt nega­tiva: la falta de con­fiança ens va pas­sar fac­tura. Però vam com­pe­tir i en molts par­tits, com a Càceres, que ens van gua­nyar amb un tri­ple pun­te­jat per dos juga­dors a 2 segons, i vam tenir pos­si­bi­li­tats fins al final. Ens va fal­tar un punt de sort.

Inten­ta­rem gua­nyar-los tots, és la nos­tra men­ta­li­tat i ens pre­pa­rem per a això. Aquests dies que hem tre­ba­llat més en nosal­tres i no tant en el rival per no ser tan pre­vi­si­bles anem millo­rant.

Fins no fa gaire enca­denàvem set der­ro­tes segui­des i ningú hi pen­sava. No ens hem de tor­nar bojos i pen­sar que està tot fet. L’objec­tiu és que el club con­tinuï crei­xent i l’any pas­sat fins a l’última jor­nada no s’entra al play-off. El que volem és seguir pro­gres­sant.

Vaig sig­nar per dues tem­po­ra­des amb l’opció de poder seguir més temps. Vull que­dar-me a Girona i ser-hi una peça impor­tant. Estar-hi a gust com fins ara i aju­dar el bàsquet gironí a anar cap amunt. He vin­gut amb una idea molt clara, soc ambiciós i vull que el pro­jecte creixi.