És una situació complicada, no t’ho esperes i de cop i volta veus que a l’entrenament del matí un parell de jugadors no venen. Ens hem d’adaptar a la situació i intentar entre els que estem entrenant-nos sumar una mica més. Els jugadors de l’EBA ens estan ajudant i fan una feina molt bona.

Els jugadors el que volem és jugar i haver d’aturar-nos per aquestes circumstàncies, que se’ns escapen una mica, fa que haguem d’estar preparats per als pròxims partits. Hem de tenir cap, regular-nos perquè molts hem estat aturats i de mica en mica seguir treballant i continuar amb la dinàmica dels entrenaments: la feina és molt bona i s’haurà de veure reflectida a la pista quan toqui.

El que més ens ha ajudat és la presència d’en Marc [Gasol] a la pista. És veritat que s’entrenava amb nosaltres des de la pretemporada però competir amb ell i veure tot el que aporta, tant en atac com en defensa, ens ha permès fer un salt de qualitat brutal: l’equip té més confiança i molts dels tirs que aconseguíem trobar alliberats i que abans no entraven ara sembla que hi ha més espai i que entren. No és només la seva arribada, sinó que la resta de jugadors ens sentim més còmodes a la pista.

Abans també es notava, tot i que no jugués: tenir-lo com a president també es nota i cap dels equips contra els quals havíem jugat abans havia sortit adormit. Pot passar en alguns partits, però a nosaltres mai. Tenir la seva figura, ser el Bàsquet Girona, un club important, i la història que a la ciutat la gent sap que s’hi ha viscut bàsquet ACB i el fet que s’hi vol tornar en un futur, és una pressió que es trasllada. Tothom surt a guanyar-nos.

Quan vaig acabar la temporada a França vaig dir al meu agent que en principi volia continuar allà, però que si hi havia una opció de tornar a la lliga espanyola la meva primera opció i pràcticament l’única era venir a Girona. És un projecte que segueixo des que estaven jugant a EBA perquè el meu germà jugava contra ells i conec com funciona. És un projecte molt il·lusionant i ja no només per tenir la figura de Marc al darrere, que òbviament li dona un valor afegit molt i molt gran, sinó que és ambiciós i format per gent jove que té ganes de treballar, millorar i dur el bàsquet gironí com més amunt millor. És molt atractiu i tenir-lo com a jugador li dona una altra dimensió.

És bastant diferent, el joc. Al final són deu jugadors i una pilota però és molt més físic i menys tàctic. A nivell d’exigència és més elevat i m’ha servit per incorporar la part més física al meu joc que potser fins ara no ho era tant. Ara puc fer esforços més continuats i m’ha fet millor jugador.

Fins que es va lesionar vam competir molt bé i vam guanyar partits difícils. Després ens va costar més, també l’Èric Vila havia de jugar més a dins i ell es troba més còmode de 3. Tot l’equip es va haver d’adaptar i segurament algun jugador també va estar per sota del nivell en aquells partits. Sap greu perquè la feina durant la setmana era molt bona i vam entrar en una dinàmica molt negativa: la falta de confiança ens va passar factura. Però vam competir i en molts partits, com a Càceres, que ens van guanyar amb un triple puntejat per dos jugadors a 2 segons, i vam tenir possibilitats fins al final. Ens va faltar un punt de sort.

Intentarem guanyar-los tots, és la nostra mentalitat i ens preparem per a això. Aquests dies que hem treballat més en nosaltres i no tant en el rival per no ser tan previsibles anem millorant.

Fins no fa gaire encadenàvem set derrotes seguides i ningú hi pensava. No ens hem de tornar bojos i pensar que està tot fet. L’objectiu és que el club continuï creixent i l’any passat fins a l’última jornada no s’entra al play-off. El que volem és seguir progressant.

Vaig signar per dues temporades amb l’opció de poder seguir més temps. Vull quedar-me a Girona i ser-hi una peça important. Estar-hi a gust com fins ara i ajudar el bàsquet gironí a anar cap amunt. He vingut amb una idea molt clara, soc ambiciós i vull que el projecte creixi.