Europa, la Penya torna a ser aquí! No va guanyar cap títol però va guanyar més que un partit. Feia molt temps, molt que el Palau Olímpic no vivia una nit màgica com la d’ahir. Amb l’afició entregada, en el retorn de la llegenda Zeljko Obradovic, els verd-i-negres es van guardar un regal majúscul amb un partidàs impressionant. Tot això contra un Partizan farcit de jugadors de nivell d’Eurolliga i amb Tomic acabant amb 0 punts perquè no va poder entrar en el partit carregant-se de faltes i amb Brodziansky lesionat sense jugar tot el segon temps. A l’eslovac avui li faran proves. La Penya treu dues victòries de diferència al Partizan i li guanya el basket average quan falten sis partits per acabar la fase regular. Aquesta Penya no té sostre i va encadenant alegria rere alegria després de classificar-se com a cap de sèrie per a la copa després de molts anys. I sobretot el que és més important és que és gràcies a un treball col·lectiu de primer ordre amb la mà de Carles Duran com a gran executor del projecte del director esportiu Jordi Martí. No era fàcil recuperar l’ADN Penya amb gent de la casa i bons fitxatges i el còctel s’ha aconseguit. No se sap fins on podrà arribar el somni però la realitat és que cada vegada l’Eurolliga està més a prop –tot i estar molt lluny– perquè en el dia d’avui els vuitens, els quarts i les semifinals, que es jugaran a un sol partit, els tindria la Penya a Badalona. I, estant així com està el Palau, com a mínim serà impossible que la Penya es rendeixi mai.

Quant al matx, el Partizan va començar ofegant defensivament la Penya, i els verd-i-negres, superats per tots costats (16-31). Però la reacció va arribar gràcies als triples i amb Paul fent el seu millor partit. La reacció va ser absoluta per avançar-se abans del descans (41-38).

En el segon temps, s’esperava la reacció sèrbia i el que va aparèixer va ser una Penya impecable, intensa amb un Willis de fantasia i un Vives que va fer un recital posant la rúbrica amb dos triples impossibles en el darrer segon de possessió. Un triple de Ventura, acomiadat a crit de “renovació, renovació” per l’afició, va desfermar la festa en la Penya i en un Palau Olímpic embogit.