Dimecres la Penya va viure el millor partit dels últims anys i va enfonsar el Partizan d’Obradovic en un Palau Olímpic entregat a la causa. Només tres dies després, la mateixa Penya va fer el pitjor partit del curs a Andorra, on va arribar a perdre de 30 punts contra un MoraBanc sense Jelinek, Noua, Tunde ni Mekel. Va fer la sensació que els verd-i-negres estaven cansats físicament, perquè arribaven tard a tot. Els jugadors al final del partit ho van desmentir i van ser autocrítics: “No hi ha excusa. No hem estat a l’altura”, es deia des dels vestidors. Com molt bé diu Ricky Rubio, “never too high, never too low” (‘mai massa amunt ni massa avall’). S’ha de trobar un punt mitjà. Però el que és clar és que, si la Penya vol tornar a ser un equip gran, no pot perdre enlloc de 30 punts ni que li passin per sobre com ahir. Sense temps per descansar, la Penya marxa demà cap a Ankara, dos dies abans del partit que haurà de jugar contra el Türk Telekom, per culpa de les combinacions d’avió. Temps, doncs, per reflexionar plegats.

Ràpidament va quedar clar que van saltar a la pista dos equips amb marxes diferents. El MoraBanc va marcar la pauta des del salt inicial (32-20), recreant-se i divertint-se amb alley-oops i contraatacs sense balanç defensiu de la Penya. Abans del descans, 47-31. S’esperava una reacció en sortir dels vestidors, però va ser ben al contrari. El Joventut no va aixecar el cap i el MoraBanc, que no guanyava al seu pavelló des del 4 de desembre, no va desaprofitar tantes concessions i va acabar fent un 73% en tirs de dos –fins ara tenia un 52%– i anotant 91 punts –fins ara n’anotava 79–. Cal aprendre’n i no flagel·lar-se. Ja veurem si tot queda en un simple accident. El partit poca-solta del curs.