L’empa­re­lla­ment entre el Per­fu­merías Ave­nida i l’Spar Girona en l’Euro­lliga després de l’eli­mi­nació dels equips rus­sos ha pro­vo­cat una reacció ines­pe­rada a Sala­manca. De la sor­presa s’ha pas­sat a la indig­nació gens dis­si­mu­lada en con­si­de­rar que la decisió de la FIBA de repes­car l’equip gironí des­vir­tua direc­ta­ment la com­pe­tició euro­pea. L’equip cas­tellà passa per un moment crític per culpa de les lesi­ons i con­fi­ava que el pri­mer rival que li va tocar, l’Schio, seria un rival més asse­qui­ble per tor­nar a la final a 4, però els ner­vis s’han ins­tal·lat en el club, com demos­tra l’al·legat publi­cat a títol per­so­nal per l’entre­na­dor, Roberto Íñiguez, o les decla­ra­ci­ons del gerent, Car­los Méndez. Tots dos tro­ben injus­ti­fi­cada la decisió, ja que, al seu parer, la FIBA només hau­ria d’haver donat la pos­si­bi­li­tat de con­ti­nuar vius en l’Euro­lliga els sis equips clas­si­fi­cats que no eren rus­sos.

“El canvi de rival –de l’Schio a l’Uni– no és just. Ens toca en el pit­jor moment con­tra el pit­jor rival. Ells són els favo­rits i ho saben. Segur que quan van veure l’encre­ua­ment ho van fes­te­jar perquè per pri­mera vegada a la vida tenen pos­si­bi­li­tats de jugar una final a 4 gràcies a una caram­bola.” Són decla­ra­ci­ons de Car­los Méndez, que obvia, és clar, com es va deci­dir la clas­si­fi­cació per a la final a 4 del 2021, en una bom­bo­lla a Sala­manca amb l’equip d’Íñiguez jugant com a visi­tant a la seva pròpia pista.

“Espe­rava i con­fi­ava que la FIBA refés el qua­dre d’encre­ua­ments seguint cri­te­ris exclu­si­va­ment espor­tius i que d’aquesta manera es fes justícia espor­tiva. La meva opinió és clara: el més just i cor­recte després de l’exclusió dels equips rus­sos hau­ria estat que només els altres sis equips clas­si­fi­cats per al play-off tin­gues­sin l’opor­tu­ni­tat de jugar la final a 4, cadas­cun en les posi­ci­ons que va merèixer durant la lliga regu­lar. Però no, final­ment un equip va per­dre l’avan­tatge de camp i la va gua­nyar als des­pat­xos; els dos equips que havien de jugar l’Euro­copa –un era l’Uni– ara són a l’Euro­lliga i els can­vis d’empa­re­lla­ments han bene­fi­ciat els uns i han per­ju­di­cat els altres”, va escriure Íñiguez, que admet que va estar a punt de ple­gar en conèixer la decisió de la FIBA. El tècnic, que recorda que a Girona va “recu­pe­rar la passió pel bàsquet, se les va heure la tem­po­rada pas­sada amb Alfred Julbe.

Les bai­xes

El pro­blema greu que té Íñiguez són les bai­xes en un moment de la tem­po­rada clau, quan l’equip es jugarà tots els títols. L’equip ha fet una última ope­ració d’urgència. Apro­fi­tant que Elonu ha dei­xat el Nadejda per la des­qua­li­fi­cació dels equips rus­sos l’ha incor­po­rada per a la copa i la lliga. No la podrà ins­criure a Europa. Elonu ja va jugar a Sala­manca (2016-19) abans de fit­xar per l’Uni.

La prin­ci­pal baixa de l’equip cas­tellà és la de Katie Lou Samu­el­son, que va viat­jar als EUA per una supo­sada lesió i que ningú sap exac­ta­ment quan tor­narà. Les inte­ri­ors Nogaye Lo i Fasoula tam­poc han pogut jugar els últims par­tits per lesió i el joc inte­rior de l’equip ha que­dat tocat amb Hof i Ala­rie com a únics refe­rents. Això ha obli­gat el club a incor­po­rar Elonu, juga­dora que no va ser ben rebuda a Sala­manca el pri­mer cop que hi va tor­nar ja amb la samar­reta de l’Uni Girona.