El mer­cat ja es tan­cava i a Man­resa estava tenint un rol secun­dari. El que volia era aca­bar la tem­po­rada jugant amb minuts en pista i amb més res­pon­sa­bi­li­tat. Aquest pro­jecte m’atrau i no em va cos­tar gens accep­tar el repte de venir.

No direc­ta­ment. En el pri­mer entre­na­ment el vaig poder salu­dar. De la plan­ti­lla actual també havia coin­ci­dit amb Josep Franch a Meli­lla. A Sàbat, en canvi, sem­pre me l’he tro­bat en equips rivals..

Em va agra­dar molt. Hi vaig anar perquè era una lliga curta de tres mesos. Va ser una tem­po­rada intensa de 20 par­tits. Em va aju­dar molt que el nos­tre entre­na­dor conegués molt el bàsquet euro­peu perquè era el germà de Gino­bili, Sepo. El que em dema­na­ven era el que jo podia ofe­rir en aquell moment. Hi tor­na­ria sense cap pro­blema.

A curt ter­mini el més rea­lista és man­te­nir aquesta bona dinàmica de l’equip. Tenim un mes i mig per aca­bar de con­jun­tar-nos tots i veu­rem en quin estat de forma arri­bem tots ple­gats al tram deci­siu. El for­mat d’aquest any a la lliga fa que pugui pas­sar qual­se­vol cosa. Par­lar de pujar són parau­les majors, però és veri­tat que molts equips aspi­rem a jugar el play-off i el nou sis­tema pot aju­dar que hi hagi sor­pre­ses.

Vinc amb la ment oberta i a fer el que em dema­nin. Sí que és veri­tat que, per la meva experiència i la meva tra­jectòria, tot el que sigui aju­dar els més joves ho faré. Quan jo era jove sem­pre em tro­bava juga­dors que ho feien i això sem­pre és posi­tiu, per des­comp­tat. He vis­cut mol­tes situ­a­ci­ons dife­rents en molts equips i això és bo.

Ha tin­gut puja­des i bai­xa­des. Li va fer molt mal fa uns anys el fet que no es podia pujar a l’ACB. Ara està en procés de recu­pe­rar-se i es veuen pro­jec­tes molt engres­ca­dors i sòlids amb la intenció de pujar i con­so­li­dar-se a la llarga en l’ACB. La veig millor que en els últims cinc o sis anys. És una cate­go­ria que anirà a més en tots els sen­tits.

Crec que un bon mirall seria el del Tene­rife, tot i que és cert que allà tenen un suport públic molt impor­tant per com­ple­tar el pres­su­post pel tema del turisme. També Andorra és un club que ha anat cada any de menys a més. Són clubs molt con­so­li­dats que demos­tren que si tre­ba­lles bé pots avançar.

Sabia que es pre­pa­ra­ria per tor­nar a com­pe­tir i que es posa­ria en forma, però no m’espe­rava la decisió de dir “Em quedo a Girona i en aquesta cate­go­ria”.

No, no, però el cert és que, els tres dies que fa que soc aquí, si no sabés que en Marc era el pre­si­dent ni ho hau­ria notat. És veri­tat que per ser un juga­dor veterà i també per la seva experiència té un diàleg cons­tant amb els entre­na­dors i em sem­bla molt posi­tiu i una situ­ació nor­mal. Quan està al ves­ti­dor és un juga­dor més.

Els entre­na­ments són impor­tants, però tots aca­bem demos­trant la nos­tra vàlua quan com­pe­tim i serà lla­vors quan me’n podré fer una idea.

A nivell de plan­ti­lla però també de resul­tats, sem­bla que sí. Tinc la sen­sació que l’Estu­di­an­tes té la pressió afe­gida de pujar i d’evi­tar a qual­se­vol preu el play-off. No volen ensurts.

En els últims anys estem acos­tu­mats a veure molts segons entre­na­dors que pas­sen a ser pri­mers. I sol fun­ci­o­nar. L’aposta aquí també està sor­tint bé.

Ara estava pre­ci­sa­ment mirant Alfred Julbe, amb el qual vaig coin­ci­dir a Sara­gossa, men­tre feia l’entre­na­ment de l’Uni i m’hi fixava gai­rebé sense voler. M’agra­da­ria fer-ho, però sovint és com­pli­cat com­pa­ti­bi­lit­zar-ho amb la família.