L’home invisible

A Girona i en la LEB Or tot­hom parla de l’impacte de Marc Gasol, però si un juga­dor està mar­cant la tra­jectòria de l’equip de Jordi Sar­ga­tal és l’escorta tot ter­reny Máximo Fje­lle­rup. L’argentí, que va arri­bar en el mer­cat d’hivern, ha tin­gut un rol pro­mi­nent les sis últi­mes victòries de l’equip (totes segui­des) i fins i tot en el debut a la pista de l’Estu­di­an­tes, quan feia poc temps que jugava amb els seus com­panys, ja va ser un dels des­ta­cats (16 punts i 5 assistències).

Fje­lle­rup (13,6 punts i 4,7 rebots) és el juga­dor més uti­lit­zat per Sar­ga­tal (28 minuts) i el seu ren­di­ment jus­ti­fica la decisió de por­tar-lo a Fon­ta­jau, tot i que ja a Palma era un dels juga­dors que més seguien els caçadors de talents de la cate­go­ria de cara a fer can­vis en el mer­cat d’hivern. L’inter­na­ci­o­nal argentí (1m98 i 23 anys), tot i que no està exhi­bint un gran nivell d’encert en el tir exte­rior (8 de 29 tri­ples), supleix aquesta man­cança amb una capa­ci­tat més que sobrada per ano­tar després de rebot ofen­siu, en con­tra­a­tac o entrant a cis­te­lla sense ama­gar-se, més aviat al con­trari, quan l’equip més el neces­sita, nor­mal­ment quan Gasol és a la ban­queta. Amb ell a la pista, la defensa també fa un pas enda­vant. Recu­pera dues pilo­tes per par­tit.

Tot i que l’aler no és un dels argen­tins de més renom dels que hi ha en el bàsquet espa­nyol, el seu currículum ja dona pis­tes que el Girona no fit­xava un juga­dor qual­se­vol. En el mun­dial de la Xina va ser sub­campió del món amb l’Argen­tina en el cam­pi­o­nat que va gua­nyar, pre­ci­sa­ment, Marc Gasol. El selec­ci­o­na­dor Ser­gio Hernández el va pre­fe­rir abans que un joveníssim Lean­dro Bol­maro. En el mun­dial, va jugar sis par­tits i a l’Argen­tina se’l con­si­dera una peça clau en la recons­trucció de l’equip que porta a terme Néstor García.

El seny i la rauxa

Fje­lle­rup ha jugat aquests dos últims par­tits al cos­tat d’un dels escor­tes més vete­rans de la cate­go­ria, Txemi Urta­sun, juga­dor que des­taca per la seva elegància, con­trol de les emo­ci­ons i bon tir exte­rior. Són, doncs, una pare­lla gai­rebé per­fecta, perquè on no arriba l’un ho fa l’altre. Amb l’acti­vi­tat defen­siva de l’argentí, el navarrès sap que pot viure amb menys des­gast.