S’ha acabat o no?
Segon partit dels quarts de final de l’Eurolliga, amb l’Spar Girona obligat a superar l’Avenida (20 h, Esport 3) per forçar el desempat, que seria dissabte a Salamanca
El club espera que Fontajau s’ompli, i l’equip, no fallar a l’afició
No hi ha marxa enrere per a l’Spar Girona en l’Eurolliga, en el segon partit de la sèrie de quarts de final contra l’Avenida, que si guanya a casa, a Fontajau, es classificarà per a la final a quatre de la competició que ha guanyat un cop (2011) i de la qual és el vigent subcampió –també ho va ser el 2009–. És la quarta presència de l’Uni en la màxima competició continental, la tercera de seguida, i el primer cop que a Girona s’hi juga un partit de quarts perquè en l’edició del curs passat eren en format bombolla, a doble partit i amb l’equip gironí eliminat a Salamanca (66-74 i 71-65).
L’Uni treballa des de la setmana passada, l’endemà del 77-63 en el primer partit, per omplir Fontajau. Per aconseguir-ho, va engegar la campanya #NoShaAcabat, perquè l’afició acompanyi l’equip en la que hauria de ser la primera victòria continental a casa des del 15 de desembre (65-55 contra l’Schio). L’Spar ha perdut cinc dels seus últims sis partits a l’Eurolliga, amb el 65-78 a Gdynia contra el cuer com un oasi en una tendència negativa que el deixava fora dels quarts per la desfeta amb el Landes, abans que l’expulsió dels equips russos donés una segona oportunitat a l’equip d’Alfred Julbe.
La balança
“Espero que sigui diferent, va ser un partit duríssim per a nosaltres, tenim molt més a donar del que vam mostrar a Salamanca. L’equip es mereix poder fer un millor partit i treballa per aconseguir-ho”, diu Laura Antoja sobre l’antecedent d’avui fa set dies, marcat pel desencert gironí en el tir exterior (2/19 en triples, amb els 15 primers intents fallats) i, encara pitjor, la manca de contundència defensiva que va permetre a les castellanes dominar el partit des de l’inici i gràcies a dos triples seguits de Karlie Samuelson (11-4), que va acabar amb 3/5 (44/25 el tercer encara sense error). El paper de la germana de Katie Lou Samuelson, ocupant el lloc de l’alera pivot que no ha tornat a Salamanca després de la finestra FIBA de fa un mes per recuperar-se d’una lesió que arrossegava, va ser determinant en el primer partit de la sèrie. Més encara pel partit de Burke, màxima anotadora de l’Uni i que va acabar amb 4 punts i 4 faltes, 3 de les quals en atac, en la posició de quatre.
“Elles van fer un molt bon plantejament, van jugar al cent per cent i nosaltres ens vam col·lapsar: estàvem molt incòmodes a la pista i tenim un marge de millora fàcil d’assumir”, recorda la mà dreta d’Alfred Julbe a la banqueta gironina, que apel·la a la grada, reconeixent-los la fidelitat. “Cada vegada que se’ls demana hi són”, afirma. Antoja, a més de Samuelson, vol que l’equip segueixi contenint Copper i, sobretot, que les aleres “no generin tant joc”, d’una banda, i recuperar la fluïdesa en el joc, de l’altra.
L’Spar Girona, passi el que passi avui, jugarà dissabte a fora de casa en el que serà l’últim compromís previ a la copa –l’Uni comença la defensa del títol divendres en els quarts contra l’Estudiantes–. Si guanya el tercer partit de la sèrie de quarts, a Würzburg, i si perd, a Maloste, en una fase regular de la lliga que avui té jornada i que, precisament, havia d’enfrontar l’Spar Girona amb l’Avenida. L’Uni és l’equip de la competició amb més partits endarrerits, perquè, a més del d’avui, encara ha de recuperar el que l’enfrontarà al Promete (31 de març) i al Cadí, a més de la visita de les castellanes, tots a Fontajau i encara sense data fixada.
Burke, Gardner i Julbe, en les nominacions
Kennedy Burke, en la categoria de millor jugadora i en la de les millors exteriors, en què també hi ha Rebekah Gardner, i Alfred Julbe en la de tècnics són les nominacions de l’Uni als premis dels millors del curs de l’Eurolliga, pels quals hi ha obert l’escrutini fins a la mitjanit del diumenge dia 27, la data en què hi ha la final de copa, amb un màxim d’un vot per persona permès cada dia. L’Avenida hi té més presència, amb Kahleah Copper nominada dos cops, com Burke, tant en la categoria d’MVP com en la de les jugadores de perímetre, a banda de les que eren les pivots titulars en la fase de grups, Emese Hof i Katie Lou Samuelson com a interiors, i Roberto Íñiguez en la categoria d’entrenadors
Nou victòries de l’Uni contra l’Avenida a Girona
“Els partits amb l’Avenida sempre són de màxima rivalitat, però si a més hi afegim que ens hi juguem la possibilitat de forçar el tercer partit té més al·licient encara”, diu Cayetano Pérez, en referència als duels de l’Uni amb l’equip castellà, que des que es disputen a Girona el 2010 han tingut nou victòries del conjunt local. No a Fontajau, perquè el primer és al Palau-sacosta la temporada 2012/13 (69-59). El primer triomf a Fontajau és del curs de la primera lliga, 75-53, en la fase regular, amb el colofó de la final el dia de Sant Jordi amb Roberto Íñiguez a la banqueta local (72-54). Xavi Fernández entrenava l’equip en la final de la lliga el 2016, quan el 81-75 del segon partit de la sèrie va forçar el desempat. El penúltim triomf castellà a Fontajau és el que va donar la lliga a l’Avenida el 2018 (61-77), i l’últim i després de quatre victòries seguides de l’Uni amb Èric Surís a la banqueta –en destaca el quart, 60-55, el febrer del 2020 després del Glòria, amb 5.000 espectadors i encara amb rastres de fang–, el 67-74 del març de l’any passat.
