Es nota, a l’equip, que estem en el moment de la tem­po­rada que ens agrada a tots. Els par­tits tenen un valor molt alt i ara ens en que­den qua­tre per aca­bar al més amunt pos­si­ble i amb les millors sen­sa­ci­ons de cara al play-off.

Seria molt impor­tant per a nosal­tres. I més encara veient com està Fon­ta­jau últi­ma­ment; ens dona molta força: l’afició està increïble i serà millor tenir més par­tits a casa.

A vega­des tenim minuts molt bons en atac, també en defensa, però al dar­rere hem d’estar sem­pre bé perquè hi haurà cops que no entra­ran les pilo­tes. O que els altres ens defen­sin millor. La defensa l’hem de con­tro­lar, és clau per a nosal­tres.

Els altres equips sem­pre pre­pa­ren plans més específics per posar-li les coses difícils. I a vega­des ens dei­xen més alli­be­rats, però si juguem sem­pre a un ritme alt, defen­sant bé i ano­tant més fàcil cor­rent, tin­drem més con­fiança per als tirs de tres.

Estic molt con­tent, tant a l’equip com a la ciu­tat de Girona. Hi estic molt còmode, gau­deixo de l’experiència en un equip en el qual ara tenim una gran plan­ti­lla.

Hi ha molta gent que sí, i també quan va sor­tir la notícia que en Marc s’incor­po­rava a l’equip va tenir molta reper­cussió.

Jugar al més amunt pos­si­ble, pujar. Miro de no pen­sar-hi, en els meus objec­tius per­so­nals, en el dia a dia, i cen­trar-me en els de l’equip, més enllà de millo­rar allò que puc millo­rar. No sé on arri­baré però donaré el cent per cent per millo­rar dia a dia.

Sí, i tant. La veri­tat és que a molta gent la sorprèn la tem­po­rada que estan fent, però jo estava con­vençut que amb ell ani­rien bé, tan bé no ho sé. És molt bo: dona con­fiança.

Jo con­fio molt en nosal­tres matei­xos. Després s’ha de veure què passa: hi ha molt bons equips i tots volem el mateix. Només puc dir que con­tra l’Estu­di­an­tes ens pre­pa­ra­rem al màxim per veure en quin nivell estem.

La veri­tat és que mai m’ho havien dit d’aquesta manera. La gent sí que em pre­gunta mol­tes vega­des com és la nos­tra soci­e­tat i em sem­bla un tema interes­sant de deba­tre. I sí que hi veig mol­tes sem­blan­ces, en les ciu­tats. Hi ha, per exem­ple, les bici­cle­tes, que aquí en veus mol­tes i allà també. Més enllà d’això, hi ha mol­tes sem­blan­ces, com per exem­ple que l’altre dia amb l’equip vam anar a reco­llir brossa a fora de Fon­ta­jau, i aquest és un tema en què a Dina­marca crec que anem molt avançats res­pecte a altres llocs. I hi veig una mateixa sen­si­bi­li­tat, aquí, i per això em sento com a casa.