Man­resa, el Baxi i la seva afició res­po­nen com cap altre col·lec­tiu als Països Cata­lans a les recor­da­des parau­les escri­tes per Vicent Andrés Estellés “no podran res davant d’un poble unit, ale­gre i com­ba­tiu”. Els segui­dors, a més, no es limi­ten com diu el vers a con­tem­plar els seus sinó que han “bai­xat al car­rer” per con­duir quilòmetres i quilòmetres i con­ver­tir Bil­bao en una segona capi­tal del Bages.

Als tres mil segui­dors que van con­duir diven­dres l’equip a la final de la Cham­pi­ons se n’hi afe­gi­ran avui (20 h, Esport3) encara més per afron­tar el repte final, la lluita pel pri­mer títol euro­peu con­tra un rival, el Lenovo Tene­rife, amb menys suport a les gra­des però amb un equip més sòlid pel talent i l’experiència sobre­tot de juga­dors com Mar­ce­linho i Sher­ma­dini. El pri­mer (39 anys) ha per­dut el compte de les finals que ha jugat i és prou gat vell per apro­fi­tar els pro­ble­mes en la direcció dels de Pedro Martínez, amb Dani Pérez jugant infil­trat i Fran­cisco sor­tint d’una lesió.

Recu­pe­rar la iden­ti­tat

El pri­mer pas que ha de fer l’equip de Martínez, un cop s’ha tret l’angoixa del debut en una final a qua­tre, és tor­nar a l’essència del seu joc con­tra un rival més veterà i menys acos­tu­mat a córrer però amb tira­dors letals des de la línia de tres punts. En el Lenovo-Baxi (94-83) de fa una set­mana entre Salin, Wilt­jer i Door­nekamp van cla­var 15 tri­ples de 23 intents en un reci­tal d’assistències de Huer­tas i Fiti­paldo (13), un altre juga­dor en plena forma. En el par­tit de la pri­mera volta a Man­resa (95-93), entre l’argentí i el bra­si­ler van ano­tar trenta punts i van repar­tir quinze assistències.

Assu­mint que Martínez no can­viarà el model de joc i inten­tarà anar a l’inter­canvi de cops con­tra el seu rival els juga­dors hau­ran de tenir forçosa­ment més pun­te­ria, Amb el 20 per cent de la semi­fi­nal (3 de 15) no hi haurà res a fer. Fran­cisco (0/5), Val­to­nen (0/2) o Maye (1/4) hau­ran de supo­sar una amenaça real per a la defensa canària. En aquest sen­tit que Pérez jugui amb menys dolor i pugui dei­xar juga­dors més alli­be­rats també haurà de ser una gran ajuda.

Vidor­reta

L’entre­na­dor del Tene­rife (que és de Bil­bao) i el seu equip ja saben que és alçar un títol euro­peu. Ho van fer el 2017 després de der­ro­tar en la final el Ban­vit turc (63-59). En aquell equip hi havia el mateix Door­nekamp, el ja reti­rat Fran Vázquez i el base de la Penya Fer­ran Bas­sas. La tem­po­rada següent l’equip alçaria la copa inter­con­ti­nen­tal.

Si bé el Tene­rife està far­cit de juga­dors de gran experiència, el Man­resa dis­posa d’un grup que, encara sense un gran pal­marès, juga cada par­tit com si fos l’últim. Fran­cisco, Tho­mas­son, l’MVP Moneke, Bako i Maye no saben encara què és cele­brar un títol com ho van fer els lle­gen­da­ris Creus i com­pa­nyia en la copa del 1996 i en la lliga del 1998. Són des­co­bri­ments que ha fet el mateix club i que ente­nen la idi­o­sincràsia del mateix com si hi hagues­sin jugat més d’una dècada. Saben què supo­sa­ria por­tar la pri­mera copa euro­pea al Nou Con­gost.

A l’ale­gria que desprèn l’equip s’hi ha d’afe­gir el tarannà de Martínez, que els ha con­vençut que són capaços de tot, per exem­ple gua­nyar al Palau i al WiZink Cen­ter. No és aquest el pri­mer títol euro­peu al qual aspira l’entre­na­dor bada­loní. El 1990, quan era pràcti­ca­ment un rookie, va con­duir el Joven­tut a aixe­car la copa Korac. Des de lla­vors n’ha vis­cut de tots colors. Ha estat campió de lliga, de la super­copa i amb el Tene­rife va ser campió de la copa Príncep d’Astúries el 2002.