1a FEB

TXEMI URTASUN

ESCORTA DEL BÀSQUET GIRONA

“Queda el que al jugador li agrada, coses importants”

“L’objectiu més immediat és assegurar-lo”, diu el navarrès sobre el factor pista en els quarts, abans de jugar contra l’Estudiantes

“Em fa una especial il·lusió”, diu sobre el duel que tindrà divendres amb el seu germà bessó Álex

“Hi serà”
“Hem de veure com se sent. I, si no està bé, tirar endavant el partit sense ell i reservar-lo per als moments que venen. Segur que quan arribi el més important hi serà”, deia el navarrès abans del primer entrenament de la setmana sobre Marc Gasol. El president es va perdre el partit a Melilla (92-68) i l’equip va encaixar la derrota més àmplia del curs, en què du 2-4 des que els problemes al bessó dret li van fer la guitza. “El primer és tenir clar els perquès de la derrota”, diu Txemi Urtasun.
Patrocini
El format és molt complicat, sobretot mentalment, i crec que guanyarà qui millor arribi i tingui les idees més clares

Txemi Urta­sun (1,93 m, 1984) és el juga­dor més veterà del Girona i, alhora, l’últim d’incor­po­rar-se a la plan­ti­lla. Dues dècades com a pro­fes­si­o­nal i en gai­rebé una vin­tena d’equips, aquest diven­dres con­tra l’Estu­di­an­tes (21 h) torna a veure’s les cares amb al seu germà bessó, Álex, màxim ano­ta­dor del seu equip diu­menge en la der­rota a casa con­tra el Palència (71-73).

Tor­nen a la feina després de per­dre a Meli­lla. Una der­rota com aquesta con­di­ci­ona la feina o els dona un fil per esti­rar?
Men­tre sigui una i se n’apren­gui la lliçó no va mala­ment. No va anar com ens agra­da­ria i amb el par­tit que tenim diven­dres hau­rem de mirar enda­vant.
La segona seguida a fora. Cobra importància el fac­tor pista en el ‘play-off’, l’objec­tiu que tenen.
Sí és l’objec­tiu més imme­diat, asse­gu­rar-lo. Les dues són força sem­blants, sense jugar bé i veient un equip molt dife­rent del que som sobre­tot a Fon­ta­jau. Hem de mirar que no passi més.
El Palma estava amb l’aigua al coll i el Meli­lla, gua­nyant, se sal­vava matemàtica­ment. Hi influ­ei­xen, aques­tes urgències?
Cada any pas­sen aques­tes coses. Fins i tot a l’ACB, on el Betis està gua­nyant, perquè quan a un li va la vida i l’altre surt més rela­xat o sense les idees tant clares... Són jor­na­des propícies per a això, però nosal­tres ja veníem alliçonats, i el que per­so­nal­ment em pre­o­cupa, més enllà de per­dre, és com es pro­du­ei­xen aques­tes der­ro­tes. L’equip no troba solu­ci­ons i no pot jugar al que volem: cons­truir des del dar­rere, con­tro­lant el rebot. No ho hem acon­se­guit en cap dels dos par­tits.
Sap quants cops s’han enfron­tat, amb el seu germà Álex?
El que no sé és quan­tes me’n que­den [riu]. Aquest cop em fa una espe­cial il·lusió perquè jo fa tres anys que soc a la LEB Or i ell a l’ACB, i no ens hem pogut enfron­tar. Per això i perquè no sé si ens en que­den gai­res més.
Una set­mana com aquesta és dife­rent? I sent bes­sons...
Hem com­par­tit mol­tes coses i no només el bàsquet, fins als 18 anys pràcti­ca­ment tot. I després, més enda­vant, tenir-lo vivint noves experiències en un altre equip o una altra ciu­tat. Sem­pre ho hem com­par­tit, amb ell i amb el meu germà més gran que també jugava. S’afronta d’una manera dife­rent, amb més il·lusió però en totes, quan la pilota salta, a la pista es deixa de banda qual­se­vol tema per­so­nal.
És molt difícil? O, conei­xent-lo, l’estudi del rival ho fa fàcil?
L’scout­ting és força sen­zill, no cal­dria. Sí pren­dre’l com un rival més, és el que al prin­cipi em xocava més i sobre­tot com­par­tint posició. Després hi va haver un temps en què ens centràvem més en la com­pe­tició, obli­dant-ho una mica, i a veure aquest cop com es plan­teja.
Crec que el pri­mer cop és el 2007, amb vostè a l’Estu­di­an­tes i ell al València, a l’ACB. Com veu el rival de diven­dres, que si el Gra­nada gua­nya ja puja.
És pos­si­ble, però tam­poc t’ho sé dir. Els pot haver pas­sat fac­tura tenir molta pressió des del prin­cipi i ser tan i tan favo­rits. El Gra­nada també ha fet una gran lliga regu­lar i al final els ha pres el pri­mer lloc, que era el seu prin­ci­pal objec­tiu. S’ha de veure com ho poden dige­rir i afron­tar el play-off i la Final Four. El for­mat és molt com­pli­cat sobre­tot men­tal­ment, i crec que gua­nyarà qui millor arribi i tin­gui les idees més clares.
El canvi de tècnic de fa poques set­ma­nes és un recurs esgo­tat. Els pot afe­gir més pressió.
Mai se sap, amb un canvi d’entre­na­dor sem­pre es millora a curt ter­mini i ara s’ha de veure a par­tir d’aquesta pri­mera der­rota si l’equip és capaç de millo­rar. Quan ve un entre­na­dor nou el nivell dels entre­na­ments i dels par­tits puja i ara s’haurà de veure si es manté.
En la pri­mera Final Four puja a l’ACB amb l’Ala­cant. Es pre­para aquest for­mat tan exi­gent?
Pel que vaig viure a allà, els par­tits són gai­rebé sem­pre molt igua­lats i s’imposa qui està millor en els moments deci­sius, qui té les idees més clares i qui menys es deixa influir per la resta. Ens queda encara un play-off per enda­vant, espe­rem que sigui amb el fac­tor pista a favor gua­nyant aquest pròxim par­tit, i després ja vindrà la Final Four. Queda un final de tem­po­rada maco amb allò que al juga­dor li agrada jugar, les coses impor­tants.
Fa amb prou fei­nes dos mesos que és a Girona, com s’hi troba? Conei­xia la ciu­tat, el club...
No en conei­xia gaire res i m’hi estic tro­bant molt a gust, amb la ciu­tat i els com­panys. No en puc dir res de dolent, m’han aco­llit de manera excep­ci­o­nal i a vega­des es diu per dir, però en aquest cas és així i n’estic molt con­tent a tots nivells.
Arriba pro­ce­dent del Man­resa. Vostè que hi era, què té aquell equip? Ves­ti­dor, club, tècnic...
Hi ha una feina prèvia a la tem­po­rada, pel que fa a la pla­ni­fi­cació de la plan­ti­lla perquè té un dels pres­su­pos­tos més bai­xos, molt impor­tant. Són noms poc cone­guts i estic segur que ja l’esta­ran fent per a la pròxima tem­po­rada. Això, per començar. Després hi ha un punt molt impor­tant, que és l’entre­na­dor i el cos tècnic. Ell té molta experiència ho ha demos­trat: és capaç d’acon­se­guir bons resul­tats en un aspecte col·lec­tiu i d’aga­far juga­dors i situar-los tres nivells per sobre del que tenien. És evi­dent i hi ha molts exem­ples. S’ha ajun­tat un ves­ti­dor molt gua­nya­dor, sense com­ple­xos i amb molta gana i molt talent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)