La pandèmia ha por­tat la Final Four a Bel­grad, una ciu­tat que res­pira bàsquet pels qua­tre cos­tats des de la part antiga fins a la nova, on hi ha l’Stark Arena pas­sant pels dos rius que cre­uen la ciu­tat: el Danubi i el seu aflu­ent, el Saba; una ciu­tat que estima tant el bàsquet que ha orga­nit­zat l’esde­ve­ni­ment en poc temps. A la ciu­tat hi ha 4 equips dels 14 de la Lliga Adriàtica: Par­ti­zan, Estre­lla Roja, Zelez­nik i Mega. Hi ha un cinquè equip serbi, Borac, on va començar Zeljko Obra­do­vic. Una com­pe­tició que no s’atura ni per la Final Four, i nosal­tres, el Par­ti­zan, tenim diu­menge el ter­cer i defi­ni­tiu par­tit de les semi­fi­nals. L’altra la juguen Cede­vita-Estre­lla Roja. És un incon­ve­ni­ent que l’Stark Arena esti­gui ocu­pat perquè ens hau­rem de tras­lla­dar al mític Pio­nir, mal­grat ser una cons­tant aquest curs pels molts esde­ve­ni­ments que hi ha a l’Stark més enllà del bàsquet. Visc amb expec­tació i ale­gria que Bel­grad, amb Bada­lona, siguin les ciu­tats de referència del bàsquet euro­peu.