El dia després de la decepció de l’eli­mi­nació de l’Euro­lliga va ser­vir per fer refle­xi­ons de coses a millo­rar. Avui el Barça juga el càstig del par­tit pel ter­cer lloc, que no ser­veix per a res, però sobre­tot és impor­tant que el Madrid, encara que sem­bli psi­cològic, no gua­nyi el títol. Un títol blanc dei­xa­ria l’ACB com a premi menor tot i la importància que té gua­nyar la lliga, però les expec­ta­ti­ves eren molt altes a Europa, sobre­tot per a l’equip que s’havia pogut for­mar i per com arri­ba­ven els uns i els altres. Miro­tic i Calat­hes tenen un aug­ment molt con­si­de­ra­ble en el seu con­tracte el curs vinent, i el que està clar és que, després del que va pas­sar a Bel­grad, fa falta una sac­se­jada perquè l’eli­mi­nació no pot ser una anècdota. I no es pot retreure res a Miro­tic, perquè quan l’equip el neces­si­tava va fer un pas enda­vant. Jasike­vi­cius va fer una reflexió en la seva com­pa­rei­xença ahir, en la qual no només va par­lar de com veu la situ­ació, sinó que va iro­nit­zar sobre la ban­queta del Barça: “Tal com hem arri­bat a la Final Four, no trobo què podríem haver fet dife­rent. No ho can­vi­a­ria. No sé si aquest equip neces­sita un altre entre­na­dor per no encai­xar 52 punts en la segona part. No ama­garé la meva res­pon­sa­bi­li­tat”