Girona ena­mora

La història d’en Marc amb Girona va començar l’estiu del 2006, quan va fit­xar per l’Akas­vayu Girona pro­vi­nent del Barça. Era una cessió per dues tem­po­ra­des però amb la pos­si­bi­li­tat que els blau­grana nego­ci­es­sin per fer-lo tor­nar a la capi­tal el pri­mer any. Després d’una gran pri­mera tem­po­rada, el Barça va recla­mar la seva tor­nada, però Gasol va pre­fe­rir seguir a Girona, on havia tro­bat un lloc per­fecte per pro­gres­sar com a juga­dor i com a per­sona. La tem­po­rada següent, la 2007/08, les com­pli­ca­ci­ons per impa­ga­ments van anar a més i la pro­mo­tora immo­biliària Akas­vayu ja feia entre­veure els pro­ble­mes finan­cers que arros­se­gava. Din­tre d’aquell con­text, Gasol va ser MVP de la tem­po­rada a l’ACB abans de fer el pas cap a l’NBA, on es va con­ver­tir en un juga­dor cone­gut mun­di­al­ment.

Una nova dimensió

El seu destí va ser Memp­his, on també es va con­ver­tir en tota una lle­genda durant onze tem­po­ra­des. En aquell racó del món, Gasol va encai­xar a la per­fecció en una cul­tura que li anava com anell al dit per la seva manera de ser. Humil, col·labo­ra­dor i amb un per­fil baix sense voler des­ta­car per sobre de ningú. Els eterns under­dogs de la com­pe­tició van renéixer amb la com­pra dels drets espor­tius de Gasol. De fet, el 2013 va ser deno­mi­nat com el millor defen­sor de l’any. Només Elvis Pres­ley era més admi­rat que el juga­dor nas­cut a Sant Boi. Quan va dei­xar l’estat de Ten­nes­see, va viat­jar cap al nord per incor­po­rar-se a les files del Toronto Rap­tors. Van ser dues tem­po­ra­des en què Gasol va acon­se­guir el somiat anell l’any 2019. La cire­reta d’una car­rera a l’abast de molt pocs juga­dors. Després d’un pas fugaç pels Lakers, Gasol va pren­dre una decisió que va dei­xar a tot­hom fas­ci­nat: tor­nar a jugar a Girona, en el club que també pre­si­deix. Després d’un bany de mas­ses mun­dial, el pivot català tor­nava al que con­si­de­rava la seva casa.

Juga­dor i pre­si­dent

El món va veure el retorn de Marc Gasol amb la samar­reta del Girona con­tra l’Osca el 3 de desem­bre del 2021. “Un juga­dor espe­cial“, expli­cava Jordi Robi­rosa, peri­o­dista de TV3. El salt qua­li­ta­tiu entre l’NBA i la LEB Or va fer encu­ri­o­sir a molts segui­dors de bàsquet que volien conèixer més a fons aquesta història d’amor. Més de mil mit­jans d’arreu se’n van fer ressò i van situar Girona al mapa. Era impen­sa­ble per a molta gent. Marc Gasol va fer un acte de valen­tia i va fer cas al cor. Les cames, als trenta-sis anys, també hi esta­ven acord i van posar el llistó molt alt en el seu debut. El pivot català va aca­bar amb 19 punts, 16 rebots i en un moment de la tem­po­rada en què el seu equip arros­se­gava una ratxa de sis par­tits amb der­rota. Aquest fet va por­tar el con­junt gironí de la part baixa de la clas­si­fi­cació a dis­pu­tar una final four.

Un pro­jecte ambiciós

El pro­jecte del Bàsquet Girona va néixer l’any 2014, però des de feia set anys ja cor­ria pel cap del català. Jun­ta­ment amb Marc Pena, Xus Escosa i Àlex For­mento, Marc Gasol va posar els pri­mers fona­ments per tor­nar a por­tar el bàsquet mas­culí de la ciu­tat a una nova dimensió. El pro­jecte compta amb una base de gai­rebé 400 juga­dors i juga­do­res, 70 for­ma­dors, 3 equips sèniors mas­cu­lins, 2 equips de 3x3, 1 equip de cadira de rodes i una massa social cada cop més gran. Una història d’amor que, de moment, no té fi.