[D]
0
Lliga femenina
girona - 11 octubre 2022 2.00 h

BERNAT CANUT

ENTRENADOR SPAR GIRONA

“L’estiu va ser complicat”

“Estic content per l’actitud i la mentalitat guanyadora que va tenir l’equip en la supercopa”

El tècnic català comenta que just abans de començar la pretemporada se’ls va escapar una jugadora americana puntal

Patrocini
Les coses no van anar com el club ni jo volíem. No vam lligar una americana que havia de ser un dels puntals de l’equip
- girona

Ber­nat Canut (La Seu d’Urgell, 1989), ha ini­ciat una nova etapa a Girona, després d’entre­nar durant cinc tem­po­ra­des el Cadi La Seu. El tècnic català valora el moment de l’equip després de gua­nyar el seu pri­mer títol -la super­copa- con­tra el València i d’afron­tar una set­mana clau amb la fase prèvia de l’Euro­lliga con­tra el Villa­neuve.

Ha sen­tit res­pecte per afron­tar una nova etapa a Girona?
Si res­pecte és pren­dre res­pon­sa­bi­li­tats, lla­vors sí. Tenia ganes d’un canvi i va sor­tir l’opció de Girona, que em va agra­dar molt.
Quan va ser?
Cap a la pri­ma­vera, quan acaba la tem­po­rada. Jo no tenia cap pressa i estava valo­rant altres opci­ons. Un cop la com­pe­tició va aca­bar, lla­vors ens vam asseure i vam lli­gar la meva arri­bada a Girona.
Arriba amb objec­tius mar­cats?

L'Uni Girona sem­pre vol estar i com­pe­tir per tots els títols amb els equips grans. Ara mateix, ente­nem com a grans el València i el Sala­manca. A par­tir d'aquí, tenim el hàndi­cap que l'any pas­sat no es va asso­lir la clas­si­fi­cació directa per l'Euro­lliga Pel club sem­pre és una il·lusió i un repte par­ti­ci­par-hi.

Ha pogut aixe­car el pri­mer títol, la super­copa. Com es va viure la final?
La vam viure tal com l’esperàvem. Una final igua­lada on hi va haver tres moments: el pri­mer i últim quart del Girona i el tram mitjà, en què va domi­nar el València. Són moments d’alts i bai­xos, amb mol­tes juga­do­res que encara no són capa­ces de mos­trar una constància amb el tre­ball defen­siu i ofen­siu. Estic con­tent per l’acti­tud i la men­ta­li­tat gua­nya­dora que va tenir l’equip ja des del par­tit con­tra l'Araski.
Li han aga­fat la mida al València.
Jugar con­tra elles sem­pre és i serà com­pli­cat. Més enllà de les seves bai­xes, no m’agrada fer com­pa­ra­ci­ons perquè segu­ra­ment elles han pogut fer una bona pre­tem­po­rada mal­grat les lesi­ons. Nosal­tres no hem tin­gut una pre­pa­ració gens fàcil.
Com ha anat la con­fecció de la plan­ti­lla?

L'estiu va ser com­pli­cat. Les coses no van anar com el club i jo volíem. Ens vam adap­tar a les cir­cumstàncies, vam arri­bar gai­rebé al final de la tem­po­rada sense tenir lli­gada una ame­ri­cana que havia de ser un dels pun­tals de l'equip. Va ser un hàndi­cap impor­tant, a nivell pura­ment espor­tiu, que ens va caure a sobre. Si se'm per­met dir-ho, vam haver de posar pegats al pla ini­cial que teníem.

Con­tra el Barça s’ha vist que serà un any exi­gent. Com veu la lliga?
El Barça n'és un i l’altre és el Múrcia, que han apos­tat fort per juga­do­res de talent i amb experiència. La lliga serà com­pli­cada, tot­hom et com­pe­teix si no tens un bon dia. A més a més, ens hem de pre­pa­rar cada par­tit amb poc temps de marge.
L’objec­tiu és gua­nyar-la?

A mi m'agrada mirar a curta distància. Després de la der­rota con­tra el Barça, només visu­a­lit­zava l'entre­na­ment següent per afron­tar el par­tit de València. Ara tenim un nou repte amb un viatge molt com­pli­cat i aquesta tarda tenim una sessió impor­tant per pre­pa­rar el par­tit d'anada de l'Euro­lliga. Encara que­den molt lluny els objec­tius de la lliga, entre els quals hi ha la copa.

Quin serà l’estil del Girona de Ber­nat Canut?

Pot sonar com un tòpic, però volem tenir una defensa agres­siva i inten­tar córrer amb un joc ale­gre a l'atac. És el que volen tots els entre­na­dors. Sí que és cert, però, que tinc un bagatge de cinc anys i ja es pot reconèixer el meu estil. M'agrada jugar amb mol­tes pos­ses­si­ons, per tant, amb molts tirs en els pri­mers segons. En defensa, a poc a poc, vull ins­tau­rar la meva idea, de la qual en la super­copa ja se'n van poder veure pin­ze­lla­des. Està tot aga­fat encara amb pin­ces, però estem en el bon camí. Ens falta tre­ball i més con­vivència.

Creu que es tar­darà per veure la millora?

La sort que tenim és que dis­po­sem de juga­do­res de talent i amb experiència. Això fa que l'equip pugui créixer gai­rebé par­tit a par­tit i sense entre­nar-se. Ara mateix, fem només una sessió seri­osa a pista abans de cada par­tit i uti­lit­zem molt el vídeo. L'entre­na­ment ens ha de ser­vir per ser millors i anar crei­xent. Ara bé, el calen­dari no ens per­metrà tenir tres entre­na­ments seguits, tant de bo que sí...

No se’l veu con­tent amb el calen­dari?

Com tots sabem, és molt forçat. Hi ha una quan­ti­tat de par­tits molt ele­vada, amb les fines­tres FIBA i sense atu­rada de Nadal. Amb la prèvia de l'Euro­lliga, ja ajor­nem un par­tit de lliga... És bas­tant exa­ge­rat i les juga­do­res que com­bi­nen estiu i hivern sem­pre estan a la línia ver­me­lla de la lesió. És una cosa que no podem evi­tar gaire, però tot­hom s'hi esforça.

I està con­tent amb la plan­ti­lla?
Bé, pot­ser no era la idea ini­cial que teníem, però sí que cre­iem que pot ser com­pe­ti­tiva. I una cosa que és impor­tant és que tenim un molt bon grup humà. Això és molt impres­cin­di­ble per saber con­nec­tar entre nosal­tres. És un pun­tal.
La cohesió del grup.
Exacte. Jo crec que això és el pal de paller de qual­se­vol grup. Ho he vol­gut ins­tau­rar des del pri­mer dia. El bàsquet és un esport i és veri­tat que ens hi gua­nyem la vida, però també hi ha mol­tes emo­ci­ons i hem de ser feliços fent el que fem. Cada dilluns al matí ens ha d’agra­dar el nos­tre tre­ball, si no serà molt difícil que ens dei­xem anar i que ens comu­ni­quem entre nosal­tres. Per mi és la lle­tra A de l’abe­ce­dari.
Amb el movi­ment de ban­queta que fa, com es troba el millor ren­di­ment?
El tre­ball és anar mini­mit­zant els mals moments de joc. Hem d’aug­men­tar el minu­tatge del bon nivell. És una cosa comuna. El Sala­mana i el València també van tenir mals moments. Ara mateix les sen­sa­ci­ons es mouen per rat­xes. Ho ani­rem millo­rant.
El pre­o­cupa el per­cen­tatge de tres?
Sí, i tant. És un dels punts que em pre­o­cupa. No només l’encert, sinó que estem tirant pocs tri­ples. N’hem de tirar més. Con­tra l’Araski -16- i con­tra València -15- en vam tirar pocs. Hauríem d’anar cap als 20 i 23 tri­ples. Tenim la gent per fer-ho, ara falta la con­fiança.
I les pèrdues en el joc?

També, però això ja és una altra de les coses que s'expli­quen perquè l'equip encara no està con­jun­tat. Hi ha juga­do­res que encara no es conei­xen. Hi ha les pèrdues no forçades i les altres per falta de comu­ni­cació i de no intuir el que farà la com­pa­nya. Han de pas­sar dies i set­ma­nes per anar veient la millora.

Ara arriba la fase prèvia d’Euro­lliga. És el par­tit més impor­tant fins ara?
És molt impor­tant i ara ho és més perquè es el següent. Per arri­bar bé a aquest par­tit, era fona­men­tal fer una bona super­copa. Eren els millors entre­na­ments per arri­bar bé a aquesta cita. El par­tit del Villa­neue serà molt intens i l’ambi­ent molt calent. Ens estem pre­pa­rant men­tal­ment per arri­bar pre­pa­rats. No volem pen­sar en el par­tit de tor­nada a Fon­ta­jau.
Con­tra un Villa­neuve exi­gent.
Sí, molt. El Ville­neuve és un equip molt físic i amb una base de juga­do­res fran­ce­ses de qua­li­tat. Tenen potència i força. Estan lide­ra­des per tres peces que els donen un gran salt qua­li­ta­tiu, la Burke, la inte­rior Dia­llo i la base belga, Ben-Abdelka­der. Inten­ta­rem mini­mit­zar el joc d’aques­tes tres juga­do­res i millo­rar el nos­tre.
Nota pressió per clas­si­fi­car-se?
La pressió la tenim tots ple­gats. Staff, juga­do­res i club. Tots a la mateixa barca. Més que pressió hi ha il·lusió de totes les parts i això és el que em dona espe­rança, perquè l’equip en té ganes. És una cita impor­tant per al club i per a elles. Per tant, anem-hi!
És una obli­gació del club, ser a la fase de grups?
Aquesta no és la meva feina, ho ha de res­pon­dre el club. Fa anys que l’equip com­pe­teix amb els equips de dalt i ara feia un parell o tres d’anys que es clas­si­fi­ca­ven direc­ta­ment. La super­copa ens ha donat una empenta i si fem les coses bé, tin­drem mol­tes pos­si­bi­li­tats d'entrar-hi.
Ara noms con­crets... Rebekah Gard­ner és el gran actiu?
Sí, és molt impor­tant. Més enllà del poten­cial i el talent que té, és la manera de tre­ba­llar, la seva humi­li­tat. Sem­pre pensa en la millora de tot el con­junt, i poder tenir això al ves­ti­dor és un luxe per a qual­se­vol equip i entre­na­dor.
És impor­tant el pas enda­vant de les dues bases, Flo­res i Cor­ne­lius?
Ara totes dues tenen un paper com­pli­cat perquè el més fàcil és fer una com­pa­ració amb la Laia Palau, que ha estat una mes­tra del lide­ratge i la direcció en les últi­mes dues dècades. La Laia i la Laura han de fer un pas enda­vant. Estic con­vençut que amb con­fiança totes dues el faran. Brad­ford no jugarà de base, això segur.
I la figura del pivot. Labucki­ene i Tolo seran les grans.
Sí. La Labucki­ene és una juga­dora que em té atra­pat. Mai té cap excusa per tre­ba­llar i sacri­fi­car-se. Valoro moltíssim el seu dia a dia, ens està donant molt. D'altra banda, l’aposta del club pel recanvi de Rei­sen­ge­rova és Tolo. Té experiència i una men­ta­li­tat molt bona. Va arri­bar la mateixa nit del pri­mer par­tit de super­copa i ningú hau­ria dit que era el pri­mer par­tit. És una juga­dora gran que ens serà la referència amb el joc inte­rior.
Tolo donarà un altre aire a l’equip?
Sí, però jo englo­ba­ria els qua­tre estils que tenim de grans. La Maria, la Irati, la Labucki­ene i la Tolo. Per jugar ràpid, les neces­si­tem totes qua­tre a punt. No poden arros­se­gar gai­res minuts perquè han de saber que des del segon u han d’estar al cent per cent. Con­fio molt en les qua­tre. La com­bi­nació de totes elles ens ha de donar la fres­cor per no anar fati­ga­des a la pista.
S’ha mar­cat objec­tius per­so­nals?

La veri­tat és que no. Ara mateix estic fent d'entre­na­dor i en gau­deixo molt. Cada dia aprenc i quan es tanca una porta, se n'obren dues més. Aquí a Girona estic molt con­tent i vull donar tot el que tinc perquè la gent vin­gui i xali de bon bàsquet. Del que pas­sarà en el futur, no en tinc ni idea.

Fon­ta­jau ha de ser clau?

Espero que sí. Que ens ajudi moltíssim. El pri­mer par­tit de lliga ja es va notar. Amb la Seu era molt com­pli­cat venir a Fon­ta­jau i ha de ser el mateix aquest curs. Animo a tota la gent que con­tinuï donant-nos suport. Nosal­tres inten­ta­rem seduir-los amb el nos­tre joc i així cre­a­rem un vin­cle entre afició i equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.