El desembre congelat

Mala peça al teler per a l’Spar Girona, que dijous de la set­mana pas­sada obria el desem­bre a casa con­tra l’Araski en el pri­mer de cinc par­tits en deu dies i que acu­mula tres der­ro­tes en qua­tre par­tits. La victòria a Alcan­ta­ri­lla, diu­menge, con­tra el Jai­ris –ascen­dit com el Barça CBS, però penúltim– és l’oasi en el desert de pres­ta­ci­ons com­pe­ti­ti­ves amb què l’equip afronta la pri­mera de les dues visi­tes de l’Ave­nida a Fon­ta­jau en una set­mana i mitja, aquest diu­menge.

És la segona der­rota en la fase de grups de l’Euro­lliga, que l’Uni lide­rava amb 3-1, la pri­mera a casa amb una entrada que vore­java els 4.000 espec­ta­dors i un equip que acusa de valent la crisi energètica i que, fart de fallar (0/11 tri­ples, amb 0/6 a la mitja part i totes les juga­do­res amb 1 o 2 intents menys Parra i les pivots altes), dei­xava d’inten­tar-ho en un final en què després de veure’s 12 punts avall (49-61) només era capaç d’ano­tar-ne 4 en els últims 5 minuts: 56-62 2/2 de Tolo de tir lliure a 1:35 i Araújo al con­tra­a­tac a 43,8 segons.

“La pri­mera mei­tat és força bona, però no les fem entrar des de fora i el per­cen­tatge de prop és baix. El mal inici del ter­cer quart dese­qui­li­bra el par­tit perquè després ja hi anem més amb el cor que amb el cap”, resu­meix Ber­nat Canut sobre un duel que es tan­cava en la pri­mera mei­tat 33-32 amb Araújo de cos­tat a cos­tat a 53,6.

Gard­ner era l’única de les gro­gues capaç d’ ano­tar en joc a l’inici (11-6, 6è dels seus 7 punts) i entre Ber­nath amb 8 punts (entrada molt fàcil i dos tri­ples) i Gabin, també de 6,75 m, el Miskolc començava a aga­far embran­zida (16-19). També Tolo, que amb 8 punts en el segon quart s’eri­gia com l’argu­ment local per man­te­nir-se en el par­tit.

Kanyasi, que no arriba a l’1,80 m, amb 4 punts obria el 0-6 del Miskolc després de la represa, amb la ter­cera de Tolo als 20 segons i aga­fant ofen­sius a la pin­tura giro­nina. L’aus­tra­li­ana rebai­xava la màxima en con­tra (39-45 tri­ple de Gui­ran­tes) des dels 5 metres i Araújo al con­tra­a­tac conduït per Flo­res feia el 43-45. Parra, també a camp obert perquè el cinc con­tra cinc era una qui­mera, ajus­tava la diferència (46-51), però la falta de Cor­ne­lius en l’últim moment per­me­tia a Gui­ran­tes man­te­nir-la de 4,6 m.

Tolo a 8:30 en la pri­mera que tocava feia el 49-55 i fallava l’addi­ci­o­nal però Gar­bin oberta man­te­nia la diferència i Nina Aho la situ­ava en la dot­zena 6:35 al con­tra­a­tac, després de temps mort gironí. El 5-0 de l’Spar a 5:00 sem­blava ser la gus­pira que obrís un d’aquells memo­ra­bles finals èpics en les nits euro­pees, però la manca d’argu­ments del con­junt gironí, esgo­tant les pos­ses­si­ons sense que cap juga­dora fos capaç de fer un pas enda­vant, man­te­nia el mes en nega­tiu.