El ter­cer dels qua­tre par­tits de l’Spar Girona en nou dies, des de la memo­ra­ble pallissa a l’Ave­nida el dia 21 fins al des­plaçament de diven­dres a Tene­rife, suposa tot una prova d’esforç per al sis­tema diges­tiu de l’Uni, que a més s’ha hagut d’exi­liar de manera tem­po­ral a Palau-sacosta per la presència del Circ de Nadal a Fon­ta­jau. Som l’endemà de Sant Esteve i la set­mana que ve, de nou a casa, ara sí, comença la segona volta de l’Euro­lliga: dia 4 amb el Lan­des, que en un pri­mer moment apar­tava l’equip gironí dels quarts de l’Euro­lliga el curs pas­sat el 23-F, abans que la invasió russa a Ucraïna obrís les por­tes de l’eli­mi­natòria que dona accés a la final a qua­tre a l’equip gironí. Poca broma amb el Bem­bi­bre, perquè amb les dues últi­mes victòries es pre­senta al tall per a la copa amb pos­si­bi­li­tats, i ahir –l’Spar ha fet una sola sessió des del tri­omf sobre el Cadí– no era fes­tiu al Bierzo. La pri­mera volta s’acaba amb horari uni­fi­cat en la jor­nada 15 (19 h) i a més de la clas­si­fi­cació, que l’Uni ja té lli­gada des del tri­omf a Sant Sebastià, hi ha la con­dició de cap de sèrie en el sor­teig. “Volem aca­bar amb aques­tes bones sen­sa­ci­ons i amb el lide­ratge a l’abast” diu en la prèvia Laura Antoja, que qua­li­fica el Bem­bi­bre com l’equip reve­lació de la lliga.

Ber­nat Canut no sap si podrà dis­po­sar de Binta Dram­meh, absent els dos últims par­tits per unes molèsties que en aquests moments de calen­dari des­a­con­se­lla­rien pren­dre qual­se­vol risc. Més encara amb Britt­ney Sykes, de més a menys diven­dres en el debut con­tra el Sedis, havent de ges­ti­o­nar la seva ener­gia. Un duel, el d’avui, que pot recor­dar el 62-64 del dia 1 amb l’Araski a Fon­ta­jau, perquè amb l’última incor­po­ració fri­sant per debu­tar –van haver de pas­sar 7 par­tits més i tot l’afer del trans­fer amb el Sopron i la fede­ració hon­ga­resa– les navar­re­ses tor­na­ven a sor­tir vic­to­ri­o­ses de Girona, igual que el 2020, quan van gua­nyar a Palau (59-68).

Impo­sar l’acla­pa­ra­dora supe­ri­o­ri­tat en el joc inte­rior –Araújo i Tolo estan molt fines els últims par­tits–, mini­mit­zar els alts i bai­xos de pro­ducció ofen­siva i inte­grar Sykes en els sis­te­mes és el camí per a una bona digestió.2,31 pilo­tes per par­tit recu­pera Rose­lis Silva, la veneçolana que viu la seva ter­cera etapa al Bem­bi­bre després dels parènte­sis del Ger­nika la tem­po­rada pas­sada i el Pro­mete la 19/20. Con­ti­nua sent la titu­lar i la que marca el ritme i l’agres­si­vi­tat amb què juga el con­junt cas­tellà, que el curs pas­sat acon­se­guia el mira­cle de la sal­vació gràcies al tri­ple empat (9-21) amb el Leganés i el Tene­rife –el rival de l’Uni diven­dres recu­pe­rava després la plaça per la des­a­pa­rició del Pro­mete– amb el 47-80 de l’última jor­nada a la pista del Fer­rol, cuer i ja des­cen­dit.