Patint, però una més. Fent un sobre­es­forç, però una més. Bus­quets i Tomic forçant poder jugar per aju­dar una Penya que no està en el millor moment i que neces­sita a crits que arribi Brod­zi­ansky o qui sigui. Una rotació més de qua­li­tat. És cert que Duran té dotze juga­dors, però molts sense experiència i joves que en par­tits tra­vats com el d’ahir, davant de juga­dors com ara l’ex-NBA Fer­rell i l’ex-Penya Omic, no són fàcils d’intro­duir. Els verd-i-negres aga­fen con­fiança abans del repte de Bil­bao dis­sabte i de la visita al Pro­me­tey ucraïnès, amb qui estan empa­tats al cap­da­munt de la clas­si­fi­cació. Ahir Vives va fer un pas més no només pels 5 tri­ples (4/4 al pri­mer quart), sinó per domini de la situ­ació. Ven­tura es va saber sobre­po­sar al des­en­cert per una qüestió men­tal, però defen­si­va­ment va tor­nar a ser deci­siu i es va endur l’ovació de l’afició, entre­gada al capità. Però, sobre­tot, la Penya va saber patir. Quan en el tram final –després d’un par­tit igua­lat en què la Penya sem­pre va anar al davant– l’Olim­pija es va avançar amb exhi­bició de Fer­rell (79-85), va saber fer un par­cial de 13-0 defi­ni­tiu (92-85). Saber patir també té molt valor i això haurà de fer la Penya en els pròxims par­tits.