Espero estar més encer­tat que el dia que vaig jugar en l’ACB con­tra la Penya, en què vaig estar negat. Tor­nar a Bada­lona sem­pre és una il·lusió; és maco poder gau­dir de la gent i del pavelló, és espe­cial, i més en la copa, perquè la demos­tració més gran de bàsquet la vaig tenir amb la Penya con­tra el Basko­nia. Van ser grans moments. Ara estic pre­pa­rat amb el Barça amb l’objec­tiu de gua­nyar.

Estem jugant molts par­tits, amb molta inten­si­tat i cons­truint per al futur. Vam can­viar mol­tes peces clau aquest any i vaig pen­sar que podia fer un pas enda­vant i el repte el vaig fer pos­si­ble. Tinc la con­fiança dels com­panys i això no és fàcil d’asso­lir en un club tan gran com el Barça. Però el més impor­tant ara és gua­nyar títols, que és l’objec­tiu que tenim. Crec que estem ges­ti­o­nant bé les càrre­gues i hi arri­bem molt bé. Només tinc una obsessió: gua­nyar títols al Barça.

Més enllà que Saras m’hagi tro­bat l’espai, crec que tot ha sor­tit de mi, de llui­tar i de demos­trar que l’Euro­lliga era el meu nivell, i em vaig men­ta­lit­zar molt. L’elecció de venir al Barça va ser per això i per demos­trar i no abai­xar els braços. A Bada­lona vaig fer molts pas­sos enda­vant, vaig poder demos­trar tot el meu joc, però al Barça ho he poten­ciat més amb un nivell més alt. Saras ha tret el millor de mi, és l’entre­na­dor que neces­si­tava al meu cos­tat ara mateix i, més enllà que cridi, treu el millor de mi.

Les cir­cumstàncies han fet que arribés rodat de la selecció de l’Argen­tina i alguns com­panys s’havien d’adap­tar al joc de Saras i d’altres esta­ven lesi­o­nats. Això m’ha permès aga­far més res­pon­sa­bi­li­tats.

El Joven­tut té avan­tatge de camp i m’encan­ta­ria poder dis­pu­tar aquesta final.