Sala­manca es con­ver­teix els pròxims dies en el punt d’inflexió de la tem­po­rada de l’Spar Girona, que demà (12 h) hi juga el par­tit de la Lliga Feme­nina i, dime­cres, hi tanca la fase de grups de l’Euro­lliga (20 h). “L’equip està orgullós o satis­fet, però tocat perquè és un par­tit que es podria haver gua­nyat”, expli­cava Ber­nat Canut, encara a Girona, sobre la der­rota con­tra el Çuku­rova (73-75). “Vam tenir una opor­tu­ni­tat, amb un esforç gegantí, per aixe­car el par­tit en el moment en què es va ficar més costa amunt. Vam tenir tirs per no anar a la pròrroga i al final tens la sen­sació que t’has bui­dat i no has obtin­gut la recom­pensa”, argu­men­tava el tècnic de l’Alt Urgell. Dime­cres reco­nei­xia que només pen­sen en el pri­mer par­tit, perquè en bona part influ­eix en el segon. El de demà pot ser­vir a les bla­ves per superar el seu acèrrim rival si, a més de gua­nyar, ho fa per 5 o més punts. L’equip gironí ja va cedir el lide­ratge en la lliga amb la der­rota a València, la més àmplia del curs (77-62).

L’Ave­nida és el botxí de l’Uni –finals de lliga, copa i super­copa a banda– de les dues ante­ri­ors presències del club gironí al play-off que dona accés a la final four. També un club que, amb la des­a­pa­rició del Ros Casa­res, va tro­bar fa una dècada el can­di­dat ideal per esta­blir-hi una riva­li­tat que en algu­nes oca­si­ons, amb l’excusa de la situ­ació política pri­mer i amb Roberto Íñiguez després, ha ser­vit per con­ver­tir Würzburg en un pol­vorí. És el que s’espera demà i dime­cres, en un pavelló on les victòries giro­ni­nes es comp­ten amb els dits d’una mà.