En Pau sempre sap el què, el com i el quan fer a la pista i a fora

Recordo quan va treure el cap en el pri­mer equip del Barça, que jo sem­pre feia pre­gun­tes al ves­ti­dor quan estàvem reu­nits. Pre­gun­tava pri­mer a Rent­zias, després a Dueñas i anava sal­tant de juga­dor a juga­dor. Quan arri­bava a l’últim, que era el jove, en Pau, ell tenia la res­posta. Lla­vors ja tenia la intel·ligència per afron­tar mol­tes situ­a­ci­ons. Era un noi pru­dent que no tenia gai­res ganes d’expli­car el seu pen­sa­ment i se sen­tia més còmode estant a segona línia. Però les coses van can­viar quan es va sen­tir fort. Lla­vors, tant a la pista com a fora sem­pre ha tin­gut una vir­tut: la capa­ci­tat de saber què vol, com ho vol i quan ho vol. Això ja s’ha anat veient aquests últims anys i es veurà en els pròxims, ja que la figura d’en Pau va més enllà del que és i ha estat ser juga­dor. Arri­barà on voldrà. De l’home­natge vull dir que els ame­ri­cans en això de les cerimònies són molt bons. Saben per­fec­ta­ment fer el folk­lore per foca­lit­zar l’atenció en el que ha fet en els Lakers, on va estar sis anys, i no tant d’on ve o el que ha fet durant la seva car­rera de més de 20 anys. Saben ven­dre el pro­ducte de la millor manera. A l’NBA en espec­ta­cle no els gua­nya ningú però no foca­lit­zen l’atenció en el joc. És una mica perillós tre­ba­llar per tot el que envolta el bàsquet i no pel bàsquet, i a l’NBA està pas­sant. Per això quan la gent es pre­gunta si Pau Gasol està al nivell de Magic o Bird és una equi­vo­cació, perquè par­lem d’una època en què les lle­gen­des a l’NBA esta­ven a anys llum d’Europa. Ara ja no és així, i els euro­peus també hi són estre­lles, allà. Ahir con­ver­sava amb dos nois que no són de bàsquet i em par­la­ven d’en Pau i d’en LeBron. Crec que aquí la trans­cendència de la cerimònia és menor que als Estats Units i no ser­veix per engan­xar afi­ci­o­nats al bàsquet, però sem­pre és posi­tiu par­lar d’aquest esport, perquè fa bullir l’olla. Recordo una vegada que era als Estats Units i l’entre­na­dor Don Nel­son em pre­gun­tava si veia Sabo­nis fent el salt d’Europa a l’NBA. La resta de tècnics no el veien i estava jugant un sub 21 al Japó. Va tar­dar a jugar a l’NBA. En Pau va tren­car total­ment aquesta men­ta­li­tat quan va mar­xar del Barça a Memp­his.