Una defensa sòlida i con­cen­trada, 35 tri­ples totals –8 de Miro­tic i 6 d’Abri­nes, els màxims esten­dards– en els tres par­tits de la sèrie amb per­cen­tat­ges ele­vats (45%) i bones pres­ta­ci­ons en el joc inte­rior amb el gegant txec Jan Vesely en el punt més àlgid del curs, són alguns dels argu­ments que han cata­pul­tat el Barça per ter­cera vegada seguida a la final a qua­tre de l’Euro­lliga, en la qual jugarà con­tra el Real Madrid o el Par­ti­zan. Hi arriba, per tant, amb exu­berància i també amb con­sistència, dos con­cep­tes sovint antagònics. Sense les bai­xa­des d’inten­si­tat crítiques que el van con­dem­nar l’any pas­sat. Per exem­ple, quan tenia coll avall la semi­fi­nals a Bel­grad con­tra el Madrid, la der­rota més sag­nant de l’era Saras. Ara fa dues tem­po­ra­des, va caure amb el cap ben alt en la final con­tra l’Efes, el gran absent a Kau­nas després d’haver-se endut els dos dar­rers títols. La gran bèstia negra del Barça no hi és i això s’afe­geix al crèdit blau­grana. La llista de vir­tuts exhi­bi­des pros­se­gueix amb l’encert bru­tal en els tirs lliu­res (56/58).

Quant a moments indi­vi­du­als, Sato­ransky s’ha des­ta­pat i Miro­tic també ha ren­dit, però sense que l’equip en tin­gui una dependència malal­tissa. El Barça és un bloc amb recur­sos. Un exem­ple de la poli­valència és que el par­tit fluix de Lapro­vit­tola, peça clau, dime­cres al Zal­gi­rio Arena no va dis­treure el bloc. Tot i ser fidel al seu estil de bus­car la supe­ri­o­ri­tat física en acci­ons d’u con­tra u, el Barça també va saber moure la pilota i tro­bar bones situ­a­ci­ons en un atac fluid que va des­ba­lles­tar el Zal­gi­ris des­en­ci­sant els 15.000 espec­ta­dors uni­for­mats amb samar­re­tes ver­des, que, mal­grat la sim­bo­lo­gia, van per­dre l’espe­rança.