La final a qua­tre

“Sona molt bé sen­tir que és la meva sisena Final a Qua­tre i la ter­cera con­se­cu­tiva amb el Barça. Té molt mèrit perquè sabem tots com és de difícil arri­bar. Cada Final a Qua­tre és dife­rent, però una vegada ets aquí sem­pre hi ha opor­tu­ni­tats. De moment no n’he gua­nyat cap. Aquest any és una altra opor­tu­ni­tat”.

“Tenim un equip dife­rent, molt bo, molt com­plet i amb molta il·lusió afron­tant aquesta Final a Qua­tre a Kau­nas, en un país que estima el bàsquet. I amb ganes d’arri­bar-hi, pre­pa­rar-se tan bé com sigui pos­si­ble i sobre­tot com­pe­tir, que és el que s’espera de nosal­tres”.

Un Barça a l’alça

“L’equip ha anat una mica de menys a més aquesta tem­po­rada. A par­tir de la Copa, l’equip ha fet un pas impor­tant cap enda­vant. Estem jugant un molt bon bàsquet i se’ns veu els juga­dors gau­dint una mica més, que crec que és una cosa que se’ns dema­nava. Gau­dir una mica més, fer un bàsquet més ale­gre”. “Crec que també era una qüestió de temps d’adap­tació. Hi ha molts juga­dors nous. Però es veu l’equip molt seriós, amb molta gana i molt com­pacte, amb les coses clares, sabent què s’espera de nosal­tres, de què som capaços. Està a les nos­tres mans fer el millor bàsquet pos­si­ble”.

Madrid, el rival

“Jugar un clàssic és sem­pre espe­cial, sobre­tot sent una cita a la Final a Qua­tre. Té més importància, més duresa. L’eli­mi­natòria con­tra el Par­ti­zan ha estat increïble. Pas­sar del 0-2 al 3-2 té molt mèrit. Parla molt de com són de capaços, de la seva experiència i de saber com gua­nyar”. “Afron­tem aquest par­tit amb molt de res­pecte cap al rival, però pen­sant sobre­tot en nosal­tres matei­xos, sabent què és el que hem de fer. Hem jugat força vega­des i sabem com jugar con­tra ells”. Hem de donar tota la importància a la semi­fi­nal, no pen­sar més enllà. L’any pas­sat també vam jugar con­tra ells, jugant molt bé la pri­mera part, tenint el con­trol del par­tit, i al final se’ns va anar. Tenim una altra experiència que ens pot ser­vir per arri­bar millor a aquesta situ­ació”.

El moment de fora

“No m’havia per­dut mai una pre­tem­po­rada i porto 15 anys com a pro­fes­si­o­nal. Haver-me per­dut aquests mesos a l’inici m’ajuda a estar millor física­ment i men­tal­ment ara. Em veig més fresc, encara amb molta ener­gia encara que esti­guem a la part final de la tem­po­rada. Sem­pre intento treure alguna cosa bona quan passa alguna cosa dolenta, així que crec que em pot aju­dar”.

El calen­dari

“Hi ha molts més par­tits dels que hau­rien de ser. Quan veus les lesi­ons que hi ha, que gai­rebé cap equip de l’ACB ni l’Euro­lliga ha tin­gut en gai­rebé cap moment la plan­ti­lla al com­plet... Entre­na­dors com Mes­sina, Sca­ri­olo i Itou­dis ja n’han par­lat”. “No només a l’Euro­lliga, també l’ACB dura moltíssim. Hau­rien de can­viar el for­mat o treure equips. I ima­gina’t els juga­dors que també van amb la selecció. Per mi és clar que no es pensa en el juga­dor, sinó en les seves com­pe­ti­ci­ons i en els seus nego­cis”.

“Pro­ba­ble­ment és el millor any de l’Euro­lliga que jo he jugat, la més com­pe­ti­tiva. Pen­ses en els equips que han que­dat fora com Armani, Efes, Basko­nia, Estre­lla Roja... No hi ha dubte que és la millor Euro­lliga. Quan mires les eli­mi­natòries pel títol, que mol­tes arri­ben al cinquè par­tit, veus el poder dels equips. ¿Si ho puc com­pa­rar amb la NBA? Sens dubte”. “Per mi el bàsquet euro­peu és molt més bonic que el dels Estats Units. Aquí el millor és que durant la lliga regu­lar es juga seriós. Aquí fins a l’All-Star no posen una marxa més. Però després, quan vénen les eli­mi­natòries pel títol, no hi té res a veure. Ales­ho­res es veu el nivell veri­ta­ble de la NBA, que està per sobre, sens dubte, del bàsquet euro­peu”. “Però jo no tinc dub­tes que hi ha equips a Europa que podrien com­pe­tir sense pro­ble­mes amb equips dels Estats Units”.

El canvi

“A par­tir dels juga­dors, que hem can­viat força, és una qüestió d’experiència sobre­tot, d’apren­dre dels errors, d’estar més cal­mats, de treure’s una mica aquesta pressió que sem­pre hi és, de saber com mane­jar-la. És una qüestió de procés, dels juga­dors i dels tècnics”. “Aquest ter­cer any, les coses pin­ten molt millor, encara que fins que no es com­pleixi veu­rem com acaba això, però veig molt bé l’equip. Veig un equip i un ambi­ent dife­rent, la gent està gau­dint molt més, l’afició també, la gent està més ficada al bàsquet, que és el que és bonic”.

Jasike­vi­cius, més rela­xat

“No hi ha dubte que ell, igual que jo i altres juga­dors que hem estat aquí, cadascú s’ha d’adap­tar a cada situ­ació. Ell és un entre­na­dor molt exi­gent, i ho ha de ser. Cadascú ha de ser exi­gent, sobre­tot estant on ets, amb els juga­dors que tens. Però cal saber els moments en què has de con­tro­lar l’equip, empor­tar-te’l cap a tu i posar calma”. “És una cosa que està fent molt millor aquest any. També comu­ni­cant-se molt millor amb els juga­dors, que és una cosa que també és impor­tant, que els juga­dors i tècnics tin­guin una comu­ni­cació millor”. “Tot això està aju­dant i el veig molt bé al ’coach’. Més tran­quil, però sense per­dre que sigui ell mateix. Ara toca fer la feina impor­tant i estic segur que ell ho farà de la millor manera pos­si­ble per aca­bar aquesta tem­po­rada”.

Plans de futur

“Sin­ce­ra­ment, jo tinc con­tracte, però és una cosa que no està gaire a les mans un plan­te­ja­ment de què és el que pas­sarà. Jo sim­ple­ment he de dir que em sento molt esti­mat per l’afició i la gent que és aquí. Sóc molt cons­ci­ent de les coses que estan pas­sant dins del club, però estic molt tran­quil”. “Sóc aquí per jugar la Final a Qua­tre de l’Euro­lliga, les eli­mi­natòries pel títol de la Lliga Endesa. Aquí el més impor­tant ara mateix és gua­nyar, gua­nyar i gua­nyar. I a par­tir d’aquí, ja ho veu­rem. Però a mi em que­den dos anys més de con­tracte que espero poder com­plir si estic bé i si estic sa”.