Zeljko Obra­do­vic, a quarts; Saras Jasike­vi­cius, a semi­fi­nals, i Geor­gios Bart­zokas, el millor tècnic del curs, a la final. Chus Mateo, el subs­ti­tut de Pablo Laso i un entre­na­dor que tot­hom veia fora fa un mes, resulta que amb humi­li­tat i dis­creció va enlai­rar ahir l’onzena Euro­lliga del Madrid i va superar les vuit del CSKA, les sis del Mac­cabi Tel-Aviv i les sis del Panat­hi­naikòs. Llull, una altra vegada Llull, va tor­nar a ano­tar una d’aque­lles man­da­ri­nes que ha fet carac­terísti­ques. Va ano­tar un tir davant del gegant Fall 3 segons abans del final i va cul­mi­nar una remun­tada sege­llada sobre­tot per un Ser­gio Rodríguez magis­tral en els minuts calents, amb un tri­ple que va donar vida (del 78-74 al 78-77). Tava­res es va endur un MVP que fa justícia al que ha fet no tant en la final sinó en la final four, sense Poi­rier, Deck ni Yabu­sele, que havien dei­xat sol el de Cap Verd en el joc inte­rior.

Vezenkov, l’MVP de la lliga regu­lar, va que­dar sense premi. Tot i fer un reci­tal (29 punts, 9 rebots i 34 de valo­ració) en les pilo­tes deci­si­ves, en els últims segons no va olo­rar la pilota. El grec podria mar­xar a l’NBA sense títol. També va que­dar sense glòria Bart­zokas en un matx en què els blancs van anar molts minuts al dar­rere, però a l’hora de la veri­tat, quan es deci­dei­xen els títols, no van fallar.