7

triples

Guy a la 2a part

Oh, my God, Kyle (Oh, Déu meu). És molt difícil veure un jugador rival sortir del Wizink Center ovacionat amb el públic dempeus. Ho va fer ahir Guy després d’una exhibició històrica, una altra, després d’anotar 9 triples increïbles, algun impossible i l’últim, que ja va ser per acabar de dir “aquí estic jo”, des de 10 metres, que va fer que tothom l’aplaudís. La Penya ha assolit el primer objectiu: un triomf a Madrid i obtenir el factor pista. Badalona té la paraula. El Palau Olímpic agafa una nova dimensió. Tot això gràcies a un treball col·lectiu de primer ordre. Tot això gràcies a una Penya superba un dia més. Amb una lliçó de caràcter, de saber estar, com ja va fer a Vitòria en els quarts, però ara a la pista del campió d’Europa. I sobreposant-se a un inici que va generar dubtes (13-3) però que es van esvair ràpidament amb l’entrada de Feliz. Més tigre que mai. Amb més agressivitat i més descarat que mai. I amb Tomic donant una altra lliçó, tot i que davant seu tenia un gegant anomenat Tavares (38 de valoració), que, curiosament, va fer 0 faltes! Abans del descans un triple de Guy en l’últim instant va donar avantatge (39-42) però el recital del nord-americà encara havia d’arribar. Fins a set triples va encadenar en el segon temps, quatre en tres minuts i un amb falta addicional (50-62). Semblava que ho tenia a les mans, la Penya, però va aparèixer la rauxa del Madrid, el de les grans remuntades (73-73). Tot i això, un triple de Guy i l’exhibició de Feliz i Tomic van acabar d’enfonsar els blancs. Dijous, segon assalt a Madrid (21 h) amb la pressió per als blancs, i dissabte el tercer a Badalona (18.30 h), una olla de pressió. El quart seria a l’Olímpic dilluns (21 h). És cert que queda molt. És cert que el Madrid és el favorit. És cert que els blancs ja van fer el que van fer amb el Partizan. Però amb compte amb la Penya.