Dues hores i 20 minuts de par­tit sense pròrroga. Ens ho hem de fer mirar. En un par­tit entre set­mana a les nou del ves­pre. Dit això, el Barça va per feina i suma un pri­mer tri­omf que li ha de ser­vir per con­ti­nuar cons­truint i aga­far con­fiança. Això sí, l’Uni­caja ja va dei­xar clar que, tot i no fer un par­tidàs, no llançarà mai la tova­llola, que té la tem­po­rada feta amb el títol de copa i arri­bant a semi­fi­nals després de molts anys fora de play-off, però que no renun­ciarà a res. Els mala­guenys, tot i que la seva màxima estre­lla Perry va ser anul·lada amb només dos punts, van ser capaç de doblar els rebots ofen­sius (20) que nor­mal­ment agafa de mit­jana l’Uni­caja (11). I va ser això el que va donar vida a un equip que a cinc minuts del final sem­blava ja sen­ten­ciat amb 75-65. Però els blau­grana van fer inter­na­ci­o­nal en el joc inte­rior el català Sima (19 punts) i després no van saber rema­tar la feina. Entre unes coses i les altres es va arri­bar a un final amb 84-81 amb pos­sessió de l’Uni­caja i 4 segons per jugar-se. Sort va tenir el Barça que Miro­tic va posar una mà a Sima per pis­par-li la car­tera i evi­tar un tir que hau­ria pogut supo­sar el temps extra. Demà, segon assalt encara al Palau. Miro­tic va tor­nar a ser el refe­rent tot i estar inter­mi­tent i cap dels juga­dors blau­grana va fer un gran par­tit, tot i des­ta­car el ritme i la inten­si­tat de Joku­bai­tis. Abans del des­cans sem­blava tot sen­ten­ciat (46-29), però res més lluny de la rea­li­tat. El pati­ment va ser per­petu. Igua­lar el nivell físic dels mala­guenys ha de ser deter­mi­nant en l’eli­mi­natòria perquè el Barça té més talent.